Le Monde fantastique

M'agrada veure el realisme fantàstic de Jacques Bergier com una síntesi de l'esperit surrealista amb les perspectives obertes per la ciència i la tecnologia en el segle XX. Bergier solia citar el biòleg J. B. S. Haldane: "L'univers no sols és més estrany que no ens imaginem, sinó que és més estrany que tot el que ens puguem imaginar". Considerava que la hipòtesi més imaginativa de vegades és la més probable. I viceversa: si obrim bé els ulls, sovint ens sorprendran els aspectes fantàstics d'allò real.

Això ve a tomb perquè acabo de fullejar el número de desembre de Le Monde diplomatique, que no és pas una revista de narracions esbojarrades i per aquesta mateixa raó fa palès encara amb més força que la síntesi segueix vigent. M'he aturat especialment en dos articles:

1. (ciència ficció) "Demà, colònies a Mart". L'autor, Roland Lehoucq, astrofísic, repassa les diverses opcions per a la transformació de Mart en un planeta habitable o 'terraformació'. Al seu parer l'antropocentrisme que ens impulsa a anar-hi es contraposa amb el biocentrisme dels que sacralitzen la natura, Mart inclòs, i volen preservar-la "costi el que costi" (es deixa com a mínim una tercera opció: el moralisme estil C. S. Lewis; vg. p. ex. Out of the Silent Planet).

2. (terror) "Memòries de foc a Corea del Nord". Bruce Cumings ens recorda els espantosos plans del general Mac Arthur per a Corea durant la guerra de 1950-1953. La destrucció de les ciutats i el camp, per mitjà del napalm i bombes de gran potència, va ser sistemàtica, però almenys finalment no el van autoritzar a llençar-hi trenta bombes atòmiques com pretenia.

(D'aquest número, m'ha semblat també molt interessant el "Manifest per la història" d'Eric Hobsbawm.)