L'Avui va publicar el dia 21 de juliol la intervenció de Pere Rovira en l'encontre "L'escriptura i el llibre en l'era digital", celebrat el mes de maig d'enguany a Lleida. El text es titulava "L'escriptura en present" i era un altre al·legat d'aquest catedràtic de literatura contra la pressa i les noves tecnologies (com qui diu prendre la a per la b). El cas és que el 7 de setembre, Joan-Elies Adell replicava en el mateix diari amb una carta oberta en la qual oferia arguments en favor d'una actitud més oberta davant del progrés tecnològic, i una setmana més tard, en el suplement Quadern del País (edició Comunitat Valenciana), Enric Sòria li retreia amargament que hagués fet una cosa tal. Tots tenim dret, deia Sòria, al "discret exercici de la melancolia", i l'article de Pere Rovira al cap i a la fi era "estrictament líric". És a dir, segons el diccionari: sentimental, emotiu i afectiu. Se suposa que intentava defensar-lo, però a mi m'ha semblat una desqualificació molt bèstia, sobretot si l'home en realitat pretenia debatre i no només declamar.
18 de setembre de 2005