No heu sentit mai ploure una mica abans que es posi a ploure? Com si fos una premonició, la remor de l'aigua dins de la teva ànima. Un minut més tard, les primeres gotes topen contra el terra, a la vorera.
A mi m'ha passat esta vesprada.
[Encete amb aquestes ratlles la secció poemes perquè la meua intenció era escriure un haikú, però m'ha sortit això.]
21 d'octubre de 2003