Vilaweb informa que Joan Perucho no escriurà cap més llibre. L'anunci l'ha fet ell mateix, aprofitant que Edicions 62 presentava la reedició de Diana i La Mar Morta.
Segons Vilaweb, "aquest llibre va ser publicat l'any 1953 per l'editorial Atzavara, i des de 1965 és impossible de trobar-lo a les llibreries." No sé si aquesta dada és exacta. El meu exemplar de Roses, diables i somriures de l'any 1985 (editorial Destino, col·lecció "Llibres a mà") inclou "Històries apòcrifes", "Roses i somriures" i "Diana i La Mar Morta". Aquesta darrera secció té tot just quaranta pàgines i recull més de trenta proses poètiques molt breus. És un dels llibres que més m'estime i que més m'han marcat.
Joan Perucho té 82 anys. Ara que deixa d'escriure és un moment tan bo com qualsevol altre per recordar-lo i rellegir-lo. Heus ací el text, bell i trist d'una manera subtil, titulat precisament "Diana i La Mar Morta":
Diana era una noia que estudiava a la Facultat de Lletres de Madrid. Va tenir un flirt amb un jove professor de Geografia. En una ocasió, li va regalar el llibre de Constantin Zoubichryn, La Mar Morta, que l'apassionà enormement i enfortí la seva vocació. El jove professor havia declarat que el seu amor era més fort que la mort. Projectà de fer oposicions a càtedra i casar-se.
Tinc l'exemplar de La Mar Morta i conec aquests detalls perquè, durant la guerra, els qui estàvem al servei de les armes sabíem coses insospitades.
Realment, tot era una cosa insospitada.
5 de febrer de 2003