Estic escrivint dos contes de viatges i viatgers. Un, "El viatjant anodí", pareix quasi una (altra) imitació involuntària de Bioy Casares. L'altre, "Ports i vaixells", és com si fos una revisió de "Viatge ajornat" (inclòs en El llibre de tòpics).
Encara tardaré una mica a enllestir-los, però almenys ja us puc ensenyar el primer paràgraf de cada un:
El viatjant anodí
Quan vaig anar a treballar a la fàbrica de calcer de Segarra em vaig plantejar l'allotjament a la modesta pensió del carrer de les Ànimes, nucli d'acolliment d'assalariats i jubilats amb pocs possibles, com una solució provisional fins que cobrés la primera paga i pogués trobar algun piset de lloguer decent i econòmic. Si m'hi vaig quedar els mesos següents, al final gairebé un any, va ser perquè els diners no condien i per l'actitud de l'Anita, la filla de la senyora Maria, l'ama, que al principi em va fer concebre certes esperances en forma de mirades i comentaris maliciosos, trobades furtives i sobretot una visita inesperada a la meva habitació després de la mitjanit. Més endavant, però, haig de reconèixer que vaig ser jo majorment qui va insistir mentre ella es feia enrere o almenys ja no demostrava la mateixa determinació...
Ports i vaixells
Un dia en eixir del Ministeri vam trobar una gavina morta damunt de les llambordes. Tot i que Anton va jurar i perjurar que es tractava d'un corb i Josep va insistir que devem ser, pel cap baix, a mil quilòmetres del mar, des de llavors jo ja no he deixat de somniar despert i imaginar ports i vaixells, illes i costes llunyanes, ambre gris, coral, tempestes, coratjosos capitans i balenes blanques. Cada nit, abans d'anar a dormir, em fumava una cigarreta recolzat a la finestra i si per ventura bufava una mica d'aire des de qui sap on, em deia: "Benvinguda sigui aquesta salabror"...
4 de juny de 2002