Avui ens conten que un gos ha estat capaç d'aprendre al voltant de dos-cents mots. Deixarem per a un altre dia els acudits sobre els pretesos exemplars d'Homo sapiens (fins i tot Homo sapiens sapiens) que manegen un vocabulari no tan ampli.
En Sirius, Olaf Stapledon feia que un científic anglès experimentés amb gossos en un indret remot de Gal·les i obtingués un exemplar d'alsacià, amb un cervell molt desenvolupat, el qual demostrava ser tan intel·ligent com qualsevol humà. Els temes de la novel·la: l'elevació de l'esperit i les limitacions de la carn, la importància de l'aspecte, la marca de la diferència.
Ara mateix no tinc el llibre a mà. Un dels episodis que recordo és el moment en què Sirius, el gos, pobrissó, sent parlar per primera vegada un pastor gal·lès i s'adona que les persones utilitzen llengües diverses: totes les quals, menys una, ell no entén. Més endavant li és permès d'accedir a la biblioteca del Museu Britànic, o d'alguna institució universitària de prestigi, i es meravella de la quantitat d'obres mestres del pensament. Una altra vegada s'esglaia en presenciar com els policies apallissen els manifestants en un barri obrer de Londres.
El final, és clar, és desolador.
12 de juny de 2004