Reflexió
Fa un any i pocs dies, en un cert país, els grups parlamentaris de l'oposició van presentar una proposició no de llei sobre la crisi d'Iraq. Essencialment es demanava més temps per a les inspeccions de l'ONU. La votació va ser secreta, però encara així tots els diputats del partit del govern van votar en contra.
Ahir i avui no puc deixar de recordar unes imatges: com aplaudien aleshores els diputats victoriosos, amb quin entusiasme!, les ganyotes que els vam veure fer a la tele, els xiscles, les baves, la mala bava, els sarcasmes que adreçaven a tothom. Ara que han passat més d'un any i massa coses, em pregunte si aquests senyors deuen ser conscients que la més petita dels milers de bombes que la seva ¿coalició? va fer caure damunt d'Iraq era molt més potent que les que han causat una matança espantosa a Madrid.
Pobra gent, tots, totes les víctimes. Tots podem ser les víctimes.
13 de març de 2004