Sens dubte les opinions del senyor Aquilino Polaino, catedràtic, ja han estat prou comentades: em refereixo a la ceba aquesta dels homosexuals fills de pares beguts i violents, i dels fills adoptats per pares viciosos, etc. etc. Però avui m'he assabentat que el susdit no sols és especialista en psicopatologies sexuals, sinó que també domina l'alemany i l'arameu i acostuma a intervenir en sessions d'exorcisme. Quines aficions més rares té la gent.
Llegeixo la informació al Levante en un article de Camilo José Cela Conde, que també és catedràtic: "Homosexuales y demás enfermos". I ho explica el mateix Polaino en la presentació d'un fòrum sobre "Psiquiatría y posesión diabólica". Els dos casos que detalla són: 1) un home gran que va obtenir assistència del dimoni per enamorar una jove ballarina i 2) una estudianta universitària embruixada per una mala amiga.
Haig de dir que la psicologia que jo vaig estudiar era de bon tros molt més prosaica. No hi havia ballarines seductores, ni pactes amb el dimoni, crucifixos, psalmòdies, blasfèmies o maleficis. Tot això semblava que pertanyia més aviat a la literatura gòtica. Com diu Cela Conde: "Ahora entiendo mejor según qué cosas". I en conclusió: "si tiene usted un hijo gay, no sabrá si debe echar las culpas a los genes, a los catedráticos voluntariosos, al consumo de bebidas estimulantes o al mismísimo demonio."
22 de juny de 2005