Aquesta senyora és ella mateixa un contraexemple, una refutació, de les idees que pretenia enraonar:
El que ha cruzado en patera no ha venido a estudiar 3º de ESO [...] Algo parecido ocurre con los gitanos. El niño lo que quiere es ir con su padre con la fregoneta al mercado a vender fruta [...] No nos engañemos. Somos diferentes. Tenemos distintas capacidades y actitudes [...] Yo defiendo el derecho a la ignorancia. Si el niño no quiere estudiar, es que no quiere estudiar [...] Su cultura es otra [...] luchar contra el peso de su cultura es muy difícil. Son niños que han mamado una cultura en la que ascender en la escala social por formación no goza de muy buena fama.
Ja veieu què passa quan es tolera, es promou i es celebra la ignorància. Que una persona ignorant aconsegueix ascendir en l'escala social no sabem amb quins mèrits, s'enfila fins els cims mitjans de la política i aleshores molta gent, en aquest cas els madrilenys, n'han de pagar les conseqüències. Gratant-se la butxaca, perquè qui sembra la ignorància cull, si més no, viceconselleres. I ja ens agradaria que es conformessin a proferir nicieses davant d'un periodista, però el poder i els pressupostos públics són massa temptadors. La ignorància, per tant, com la pobresa, la violència i altres plagues socials, no haurien de ser mai drets. Això només són ganes d'embolicar la troca.
29 de maig de 2004