En el primer número de la revista Papers dels Ports de Morella, Josep Alanyà i Roig escriu sobre "Nigromància, violència i males arts als Ports de Morella: l'assassinat de Valença de Vinatea (s. XIV)". Mossèn Alanyà és una persona erudita i un investigador excepcional que coneix com ningú el "profund pou" de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. En els registres 605, 609 i 1056 de la Cancelleria Reial ha localitzat el rastre d'un procés contra Pere o Pericó Ortolà (Periconum Ortolani), detingut i empresonat el dia de Tots Sants de 1339 sota l'acusació d'haver matat la seua dona, Valença de Vinatea, filla natural del famós Francesc de Vinatea.
Aquest Ortolà va intentar escapar-se i el van enxampar quan ja havia trencat la cadena i els grillons. A la seua cambra van trobar verins i manuscrits amb fórmules esotèriques. Segons que sembla tenia fama de nigromant, i el rei Pere el Cerimoniós va urgir el jurisperit de Morella, Guillem Ça Corbella, a interrogar-lo i torturar-lo fins que confessara "contra qui, amb quina finalitat, quantes vegades i quan havia usat l'art de la nigromància".
L'article d'Alanyà es completa amb una introducció relativa a la família Vinatea i un examen de les pràctiques i les fonts nigromàntics de l'edat mitjana. Els manuals més difosos eren la Clavicula Salomonis o Testamentum Salomonis, atribuït al llegendari rei d'Israel, i, entre nosaltres, les obres d'Arnau de Vilanova, metge de reis i papes.
17 de març de 2003