Microcontes exemplars
El famós microconte del dinosaure d’Augusto Monterroso, tantes vegades citat últimament, no és pas el més curt de la història de la literatura. Max Aub en recull algun encara més breu en el seus Crímenes ejemplares. Per exemple aquest: “Lo maté porque era de Vinaroz.” O aquest altre: “Que se declare en huelga ahora.”
Que conste que no ho dic per encetar cap mena de competició d’escriptura lacònica, la qual cosa em pareixeria ben estúpida. Quasi tant com allò d’encarregar estèrils variacions sobre el tema del dinosaure i del despertar a un grapat d’autors coneguts (vg. El País de dissatbe passat).
Ho deia, en realitat, per recordar Max Aub una vegada més, que ja s’ho mereix. Dels Crímenes, en tenim una edició exquisida en la col·lecció Últimas lecturas de l’editorial Media Vaca, amb tremendes il·lustracions signades per trenta-un artistes dels bons. Però el que compta de debò són els textos, contundents, definitius. Aub els presenta com a autèntiques confessions arreplegades a Espanya, a França i a Mèxic al llarg de més de vint anys. Observa que en conjunt s’assemblen. “¿A quién extrañará? Un siciliano, un albanés mata por lo mismo que un dinamarqués, un noruego o un guatemalteco. No digo que un norteamericano o un ruso, por no herir fuertes susceptibilidades.”
