Avui es podia llegir açò a Vilaweb:
La història mèdica dels presidents nord-americans Parlant del president George W. Bush, sabíeu que amb cinquanta-set anys de vida ha tingut usn quants pòlips de còlon i que, ara fa un any, va perdre el coneixement després d'ingerir una galeta Pretzel? Un síncope semblant, el va tenir el seu pare, George Bush, quan era president nord-americà: va vomitar damunt el primer ministre japonès i després es va desmaiar. Totes aquestes dades, i moltíssimes més, es poden consultar a la web Medical History of American Presidents, un immens recull on s'apleguen els historials clínics (coneguts) dels quaranta-tres estadants de la Casa Blanca. Un dels quadres mèdics més impressionants és el del primer president nord-americà, George Washington, que en cinquanta anys va superar uns quants episodis de malària, disenteria, carboncle i tuberculosi. Els historials es poden consultar detallats per president (amb bibliografia i recursos d'internet inclosos), o bé integrats en aquesta taula comparativa.
Jo diria que aquest tipus de paperassa mèdica pot ser un material literari digne de consideració. No és la primera vegada que ho pense. Pel costat de la medicina del cos, recordeu, per exemple, aquella traducció d'un text clàssic sobre gegants. Quant a la medicina de la ment, he fet referència més d'una vegada al senyor Sacks, insigne neuròleg i escriptor. Per cert, un dia d'aquests us contaré un projecte meu sobre Contes de bojos.
28 de gener de 2003