Dissabte passat Claudio Magris escrivia en El País sobre la maldat absoluta. Explicava que la dona d'un aquells metges nazis que experimentaven amb humans va agrair una vegada per carta a Himmler l'enviament d'uns bombons i va aprofitar l'avinentesa per criticar un col·lega del seu marit que, segons ella, era un pusil·lànime i hauria posat massa límits als experiments si li'ls hagueren encarregat. Argumenta Magris que ningú no li demanava a la senyora aquest compromís excessiu. Amb un "gràcies per la xocolata" ja n'hi havia prou. La maldat plasmada en la carta era, per tant, total, innecessària i incondicionada. Fins i tot més extrema, en aquest sentit, que la dels mateixos botxins integrats en la maquinària de l'exterminació.
Ahir, també en El País, llegíem que la destrucció d'Iraq començarà probablement el dimarts 25 de març. La base d'aquesta informació és el fet que James Baker -secretari d'estat amb Bush pare i coneixedor dels afers de la família- s'hi va jugar cinc dòlars amb un amic. Tan baix sembla que és el preu dels iraquians en el mercat lliure de la Casa Blanca.
17 de març de 2003