Josep M. Chordà, del Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Jaume I, m'ha fet recordar avui certa informació sobre els noms de les lletres en català. Ni ell ni jo no conservàvem la referència original, però hem cercat una mica amb Google i a l'hemeroteca del Levante i hem localitzat:
1. L'article d'Albert Rossich, catedràtic de la Universitat de Girona, publicat a la revista Caplletra, núm. 27, tardor de 1999 : "El nom de les lletres".
2. Una notícia que en parlava: "Un estudio demuestra que la denominación catalana de las letras es un castellanismo" (Levante, 11 d'abril de 2000).
En aquest estudi, Rossich demostrava que els noms de les lletres van ser durant més de set segles diferents dels que s'estudien ara als llibres i a les escoles. Vet ací quin resulta que era el nostre abecedari tradicional: a, be, ce, de, e, ef, ge, hac, i, jota, ka, el, em, en, o, pe, qu, er, es, te, u, ve, xeix o ecs, y grega, itzeta. Aquestes denominacions -hi ha un munt de documents que ho proven- es van mantenir vives i saludables gairebé fins el 1900 arreu dels països catalans. Llavors, quan va tocar que Pompeu Fabra ens normalitzara, les formes antigues encara se sentien a dir, però sonaven vulgars, dites d'avis, irrellevants. Els equivalents castellans -efe, ele, eme...- s'havien imposat amb força i el mateix Fabra no en coneixia d'altres. Per això la seva tasca es va limitar en aquest punt a corregir-ne l'ortografia i fer-la més catalana canviant les 'es' finals per 'as'. D'una manera, cal dir-ho, bastant antinatural per als parlants occidentals.
A mi em fa l'efecte que casos com aquest no són pas infreqüents: que tot sovint els tombs de la història fan que una generació oblide certs aspectes del món dels seus pares o dels seus avis i que aquests aspectes s'esborren per sempre dels annals. El nostre coneixement del passat, encara que ens enganye amb una aparença de certitud, és fragmentari i hipotètic. Fins que la sort, o un savi com Rossich, desenterra l'evidència que les coses han estat i podien ser d'una altra manera.
15 de desembre de 2003