Poliglotisme és la condició de poliglot: que és una cosa que es diu d'aquelles persones que parlen diverses llengües. O que les llegeixen, tant s'hi val.
Vegeu què afirma el Levante d'avui: "El 2,4 % de los españoles lee en valenciano y el 9,4% en catalán". Resulta que això és part d'una enquesta promoguda per una federació d'editors. El 98%, evidentment, i encara em sembla poc, declaren que llegeixen llibres en castellà. Jo enguany també he llegit una mica en guatemalenc: els contes complets de Monterroso, que ocupen un sol volum. I tinc sempre present l'argentí, perquè sóc molt afeccionat a Borges i a Bioy Casares i ho vaig ser abans a Cortázar.
Si aquesta trepa d'editors, ells precisament, de tant en tant llegiren... Però ja sabem que llegir, en una llengua o en una altra, no és tampoc cap panacea. M'he de recordar una vegada més d'una citació de Lichtenberg que estic començant a avorrir: que la molta lectura ens ha portat una barbàrie il·lustrada. O d'aquella ironia de Robert Frost sobre una taca "considerable".
A propòsit d'aquestes estadístiques: ningú no llegeix en balear? O potser hauríem de dir: en mallorquí, menorquí, eivissenc... Però no cal que ens estranyem: els sabuts de l'AVL també cavil·len de "simplificar" així el nom de la llengua: valencià-català. Deu ser el càstig de l'ostracisme, o el premi, que els pertoca als illencs per no captenir-se d'una manera tan provinciana, xovinista i barroera com els seus veïns de la millor terra (mítica) del món.
És que aquestes coses, no sé per què, em revolten.
Ara que parlava d'argentins... l'any passat, un crític del Cap i Casal em va recriminar públicament que emprara un valencià poc genuí, massa català. "O hi ha cap escriptor madrileny," es demanava retòricament, "que faça novel·les amb la morfologia o la sintaxi pròpies de l'argentí?" Supose que la resposta és que no, perquè això no ho fan ni els argentins. Almenys els que jo llegisc no ho feien. No es miraven tant el melic.
9 de desembre de 2003