Avui tornaré a fer propaganda de la llista RodaMots, que ens il·lustra cada dia amb mots i locucions d'arreu del domini lingüístic. Vegeu, ací baix, l'enviament de divendres passat: un bell adjectiu, "garrut", el qual combina, com tants altres, la descripció d'un tret purament físic i la qualificació moral en sentit ampli. Sobretot no deixeu passar la citació, extreta del segon volum de les memòries de Francesc de Borja Moll.
Cada dia un mot / 1010 / divendres, 10 d'octubre del 2003garrut -uda (adj)
1 Que té bona garra; que té les cames grans.
2 (fig.) Arribat a total creixement; fadrí ja fet, que ja no és noi
(Mallorca).Era el dia 11 d'octubre i estàvem hostatjats a una fonda d'Alcoi. El
vespre anterior, per celebrar el meu 32 aniversari, havíem armat un poc
de gresca en un xalet dels afores, on una senyoreta bastant garruda
m'havia volgut fer creure que ella tenia exactament la meitat dels meus
anys. "Podrías ser mi padre", em deia; i jo trobava que ja estaria bé
que li fos cosingermà.Francesc de B. Moll, Els altres quaranta anys (1935-1974) (Palma de
Mallorca: Editorial Moll, 1975), pàg. 14*** Aquesta quinzena: Francesc de B. Moll. Avui fa cent anys del seu
naixement. ***
13 d'octubre de 2003