Jordi Colomina, que es nota que s'ho passa bé exercint com a portaveu, o com a avantguarda, de l'AVL, va aprofitar l'altre dia la "Primera Trobada de Servicis Tècnics Lingüístics" (sic) per advertir que en el futur el valencià podria anomenar-se "llengua valenciana" dins de la Comunitat Valenciana i "valencià-català" a fora.
Si us costa entendre la fórmula, feu com jo: llegiu-la dues vegades i aneu engolint. Però no us penseu que aquesta és l'única perla que va amollar el catedràtic de conviccions regionalistes. Va anunciar també que els diccionaris que estan enllestint prioritzaran les variants valencianes i en consagraran algunes abans rebutjades. Va posar com a exemple les terminacions "-iste" ("artiste"), "-iment" ("-coneiximent") i "-ea" ("bellea").
(El que no sé és si hi haurà cafè dialectal per a tothom. Vull dir que si podem escriure "artiste", que de fet és com ho diem a casa meva, potser a mi també m'agradaria escriure "pense", "pensave" i "prengue", aquesta tercera persona en "-e", molt generalitzada al nord del Millars -Castelló, Morella, Lleida...-, que tant fa riure allà per València. I al poble de ma mare tenen unes quantes paraules i algun participi d'allò més simpàtic. Pensin-s'ho, senyors acadèmics: al cap i la fi així tindríem una llengua encara més folklòrica i fragmentada.)
Sembla, doncs, que l'objectiu de crear un nou estàndard -dialectal, casolà, de falla- està més prop que mai. Molt aviat el català serà en aquestes contrades un cas com el noruec: una llengua amb dues normatives i llibertat -espero!- d'usar una o l'altra, amb preferències i adhesions repartides geogràficament, políticament, per edats, etc. Tot el que haurem guanyat els altres (m'estalviaré els amables qualificatius que sovint ens dediquen) serà que això no impliqui una ortografia diferent i es mantingui per tant una certa unitat bàsica. Que el desficaci no hagi estat encara més gros.
Ressenya de la Trobada i de les declaracions de Colomina al Levante: "La sección de Lexicografía de la AVL critica la "catalanización" de la lengua en el siglo XX".
El cas del noruec explicat per Ferran Lupescu: "Dues llengües noruegues?".
Del(s) nom(s) de la llengua segons Colomina, ja en vaig opinar marginalment en aquest mateix diari: vg. l'entrada "Poliglotisme". Només em caldria afegir aquesta proposta alternativa: català-valencià-balear-alguerès-andorrà-panotxo-y de todos los santos.
13 de juny de 2004