Experimentava una mena d'inquietud, la impressió de parlar amb algú d'un altre planeta. Sensació ben coneguda, certament, certament.
Boris Vian, L'arrencacors.
(L'arrache-coeur: vaig comprar-lo ja fa anys, en edició de butxaca, en una d'aquelles parades tan parisenques de la vora del Sena. També un recull dels Manifestes du surréalisme d'André Breton: dues de les meves flaques. Però llegeixo el francès amb dificultats i la prosa a vegades recargolada de Vian se m'ha resistit sempre. Sens dubte la traducció al castellà de Tusquets que acabo d'encetar em permetria avançar més ràpid, si no fos que ara i adés m'entretinc anant a veure com ho deia l'original o traduint per a mi un parell de frases al català.)
14 de juliol de 2005