Aquest estiu he llegit la Trilogia de Nova York de Paul Auster: La ciutat de vidre + Fantasmes + L'habitació tancada. En realitat ja vaig llegir la primera d'aquestes novel·les fa uns quants anys, però llavors no sabia que s'emmarcava en un conjunt més ampli.
Tenen un encís, una capacitat de fascinar-te i d'absorbir-te, però vull confessar públicament que, tot plegat, no estic gens segur d'haver-les entès. Per exemple: la coincidència dels noms dels personatges, en lloc de revelar-me cap clau, més aviat em confon. Massa postmodernitat per a mi?
La que més m'ha convençut de les tres és L'habitació tancada. La que menys, Fantasmes, conté una mena de microconte, una història exemplar, narrada pel detectiu protagonista, amb la qual vaig sintonitzar de seguida:
El cas Gray encara va estar més bé. Gray feia més d'un any que havia desaparegut, i la seva dona ja es pensava que era mort. Blue va seguir tots els conductes habituals i no en va treure res. Llavors, un dia, quan ja estava a punt d'arxivar l'informe definitivament, va ensopegar amb Gray en un bar a menys de dues cantonades d'on vivia la seva dona, convençuda que ja no tornaria. Aleshores Gray es deia Green, però Blue sabia que era Gray perquè feia tres mesos que duia a sobre una fotografia i se li sabia la cara de memòria. Va resultar ser un cas d'amnèsia. Blue va tornar Gray a la seva dona, i, si bé no es recordava d'ella i continuava dient que es deia Green, la dona va ser del seu gust i al cap d'uns dies li demanava per casar-se. Així és que la senyora Gray es va convertir en senyora Green, es va casar amb el mateix home per segona vegada i, tot i que Gray no recordava res del passat -i s'entossudia a negar que hagués oblidat res-, no semblava pas que allò el privés de viure còmodament en el present. Mentre que, en la vida anterior, Gray havia treballat d'enginyer, ara Green treballava al bar que hi havia a dues cantonades. Deia que li agradava barrejar les begudes i parlar amb la gent que hi entrava, i no es podia imaginar fent cap altra cosa. He nascut per ser bàrman, va anunciar a Brown i a Blue durant la festa del casament, i qui eren ells per ficar-se en la manera com un home vol encarrilar la seva vida?
(Copyright: Paul Auster, traducció de Joan Sellent Arús, Punt de lectura; reproduït sense autorització.)
12 de setembre de 2003