És com trobar la inspiració a posteriori. En aquest breu paràgraf de la novel·la Sobre héroes y tumbas d'Ernesto Sábato, avui he llegit gairebé tot el meu conte "Ports i vaixells" (vg. l'esborrany; la versió definitiva formarà part de La vida canina):
Pensó en barcos, en trenes, pero ¿de dónde sacaría el dinero? Entonces recordó aquel gran camión que paraba en el garaje cercano a la estación Sola y que, mágicamente, lo había detenido un día con su inscripción: TRANSPORTE PATAGÓNICO. ¿Y si necesitaran un peón, un ayudante, cualquier cosa?
Em fa pensar, d'altra banda, en el "Pierre Menard" de Borges: el sentit que copsem en allò que llegim depèn del cabal de lectures i d'experiències prèvies. Borges ens feia veure que un Quijote rescrit en 1934, idèntic mot per mot a l'original, no deia pas les mateixes coses sinó unes altres ben distintes i ben noves. Ara jo ja no puc saber que hauria entès, què hauria llegit, si haguera llegit aquest paràgraf de Sábato abans d'escriure el meu conte de viatges impossibles.
29 de setembre de 2003