Pascual Tirado, Tolkien i jo, una altra vegada

El Mediterráneo m'ha demanat uns comentaris sobre Josep Pascual Tirado, amb relació a Tolkien, per a un article sobre el Tombatossals que es publicarà aquest cap de setmana. Els he enviat açò:

"Al meu entendre, la tasca que Josep Pascual Tirado emprèn amb el Tombatossals és molt semblant a la que es va plantejar Tolkien. Diuen que Tolkien volia proporcionar a la seua estimada Anglaterra el mateix tipus de relat fundacional, protagonitzat per déus i herois, del qual gaudien els pobles nòrdics o els antics grecs. I justament això és el que fa Pascual per Castelló: ens atorga una mitologia, situada una miqueta abans i més enllà del nostre passat històric, que explicaria els nostres orígens, la configuració del terme, etc. Per exemple: la destrucció del castell de Montornés; la conquesta de les Illes Columbretes; el compromís de la filla del Rei Barbut amb un cavaller de la Corona d'Aragó.

"Els recursos que utilitza també s'assemblen als de Tolkien. Parteix d'un folklore preexistent, d'antigues rondalles, agafa uns personatges prototípics com ara Tombatossals o Arrancapins, els col·loca en un escenari, i per damunt d'aquesta base deixa volar la imaginació. La d'ell i de retruc la nostra.

"Evidentment hi ha diferències. La més òbvia és el territori, que en el cas del Tombatossals és ben real i ben pròxim: els voltants del Castell Vell, les diferents partides, les Illes Columbretes... Una vegada vaig dir que Pascual Tirado era un Tolkien a petita escala, a nivell local. L'espai del Tombatossals és immediat, entranyable, la qual cosa té relació amb una segona diferència: el to irònic, fins i tot de fantasia còmica, però no exempta d'intenció. Més que amb El senyor dels Anells, potser caldria fer la comparació amb El pagès de Ham, un relat breu de Tolkien, no tan conegut, vagament ambientat a l'Anglaterra medieval. Allà també hi surten llauradors bonhomiosos, reis estrambòtics i alguna fera ferotge."