Bradbury tenia raó
A Les cròniques marcianes, els anys 2004 i 2005 són els de la colonització, l'ocupació dels territoris.
Van arribar a les estranyes terres blaves i els van posar els seus noms. Hi havia el rierol Hinkston, la Plana Lustig, el Riu Black, el Bosc Driscoll, les Muntanyes dels Pelegrins, la Ciutat Wilder... Tots noms de gent o de les coses que havien fet.
[...]
Els antics noms marcians eren noms d'aigua, aire i muntanyes. Eren els noms de les neus que es buidaven pels canals de pedra del sud i omplien els mars eixuts. Eren els noms dels fetillers, desapareguts en taüts i incinerats. Eren els noms de les torres, dels obeliscos...
Ray Bradbury, Les cròniques marcianes, Edhasa col. "Clàssics Moderns". Traducció de Quim Monzó.
3 de març de 2004