Esborrany Guia Lovecraft

Ahir vaig enllestir el primer esborrany "ensenyable" de la guia de lectura sobre H. P. Lovecraft que m'ha encarregat la Fundació la Caixa. És un text breu. Si voleu donar-hi una ullada i fer-me qualsevol comentari, crítica, suggeriment, us estaré molt agraït: guiaHPL09.pdf (92 KB) guiaHPL10.pdf (88 KB). [actualització juliol 2005: podeu baixar la guia en format PDF des de la pàgina de Publicacions de les Biblioteques de la Fundació "la Caixa"]

La setmana passada o l'altra, per cert, l'Albalat em va fer l'honor de qualificar-me "el Lovecraft de la Plana" al seu article del Levante. Segurament fa pocs mesos això m'hauria sigut una mica menys grat, perquè les concomitàncies del meu estil amb el "terror materialista" crec que són poques i a ningú li plau que l'etiqueten amb motiu de cap pecat juvenil. En tot cas, ara que acabo de rellegir Lovecraft i abundosa literatura crítica sobre Lovecraft, he trobat una sintonia important, de fons: si més no, l'afany d'escriure per gust, cercar un estil personal lluny de modes i d'imperatius comercials. Determinats crítics li han retret precisament això, que no s'avingués a abandonar la posa d'artista i a acceptar les directrius dels editors. No hauria tingut, diuen, cap problema per a publicar i aleshores no hauria mort pobre i desconegut de tothom: a costa, argüeixen altres, de renunciar a la seva originalitat i de no atènyer els valors propis pels quals a la llarga l'hem conegut. També li han censurat, potser els mateixos, trets tan innocents com un amor per la terra on va néixer que jutgen excessiu i malaltís. És la ideologia americana: no ser d'enlloc, canviar de casa i de ciutat tantes vegades com calgui si t'espera un bon sou a l'altra punta del país. Una ideologia americana: no l'única (els EUA són un país gran i divers), però sí la que va triomfant a la força allà i pertot.

(Tot això venia a tomb, a més, perquè darrerament sento molt a parlar de la professionalització de l'escriptor, que sembla que sigui una cosa justa i necessària. Per exemple en una circular de l'AELC. Necessària, em pregunto, per a qui i per a què? No em malinterpreteu, sóc ben conscient, veges quin remei, que cal pagar la hipoteca i els biberons i els bolquers de la xiqueta. Guanyar-se la vida escrivint segur que és tan digne com fer-ho de qualsevol altra manera, però no té res a veure amb la literatura com jo l'entenc, com a mi em convé. Ja en vaig parlar una altra vegada en forma de dilema: "Funcionari o negre". Es tracta, doncs, d'una opció personal. Que es faci escriptor professional qui vulgui. Només dic que jo no. Ja tinc la meva feina i en lloc d'escriure allò que ells volen publicar prefereixo gastar el temps en les meves ximpleses.)

(Potser avui he abusat de la cursiva.)