Digressió Ja fa temps que no dubto que la literatura és una forma de coneixement. Et pot ajudar a entendre el món o a tu mateix, i a transformar-te si ets valent, igual que el millor teorema. O embolicar-te més encara: en això tampoc no és diferent. Hi ha bona i mala literatura, com hi ha bona i mala ciència. Veure-hi clar o veure-hi fosc.
Tot això venia a tomb, o no, perquè acabo de rellegir aquesta vesprada "El papa dimoni" de Richard Garnett, un conte deliciós en el qual Llucifer aconsegueix ocupar el lloc del bisbe de Roma durant dotze hores i s'enduu alguna sorpresa. Ara sí que veig més clar l'espectacle aquell de les exèquies i el conclave o el rebombori de les espines.
(Richard Garnett, 1836-1905. Bibliotecari del Museu Britànic. "The Demon Pope" és part del recull The Twilight of the Gods. En castellà en El crepúsculo de los dioses, una d'aquelles petites joies que editava Siruela.)
30 de maig de 2005