En tota aquesta cerimònia del centenari de Sartre que es commemora avui, trobo a faltar que la Bibliotheque national de France exhibeixi també en una vitrina l'arrencacors, aquell instrument diabòlic amb el qual l'Alise donava mort a Jean-Sol Partre en l'Écume des jours de Boris Vian; la noia n'estava ben tipa, de l'obsessió del seu nuvi pel pròdig filòsof, que ja els estava arruïnant l'economia i la relació.
L'Écume des jours, l'escuma dels dies: encara que no m'hagi passat ningú el fotut meme, declaro que es tracta d'una novel·la força important per a mi. O per a mi força important.
-Li ho explicaré: Chick es gasta tots els seus diners per comprar el que vostè escriu, i ja no li'n queden.
-Faria millor si es comprava una altra cosa -va dir Jean-Sol-, jo no compro mai els meus llibres.
-Li agrada el que fa vostè.
-És el seu dret -va dir Jean-Sol-. Ha sabut triar.
-Però és que s'ha tornat una obsessió, per a ell -va dir Alise-. Jo també he fet la meva tria, però sóc lliure, jo, i com que ell no vol que continuem vivint junts, he decidit matar-lo a vostè, perquè no vol retardar la publicació.
-Vostè vol fer-me perdre els meus mitjans de subsistència -va dir Jean-Sol-. Com vol que cobri els meus drets d'autor si em mata?
21 de juny de 2005