Heu llegit alguna novel·la de Paul Auster, o heu vist Lulu on the Bridge? Al final, aquestes històries a mi sempre em deixen una mena d'insatisfacció, com si em semblara que les possibilitats no han estat totalment aprofitades, o resoltes. Amb Bioy em passava igual. Misteriosament, al cap d'un temps no em puc estar de buscar nous llibres d'aquests autors.
La pregunta, formulada conscientment, podria ser aquesta: "Ja s'ha acabat? Això és tot?" A mi també me l'han feta alguna vegada parlant dels meus contes.
Associació d'idees: ara me'n recorde de Boris Vian, i de Raymond Queneau, que en el pròleg de L'arrache-coeur anava analitzant els múltiples aspectes de la personalitat de Vian (músic, traductor, escriptor polèmic...) i tancava cada paràgraf amb un "mais ce n'est pas tout". La realitat no és mai completa. No la podem dir mai completa.Però això no és tot
Heu llegit alguna novel·la de Paul Auster, o heu vist Lulu on the Bridge? Al final, aquestes històries a mi sempre em deixen una mena d'insatisfacció, com si em semblara que les possibilitats no han estat totalment aprofitades, o resoltes. Amb Bioy em passava igual. Misteriosament, al cap d'un temps no em puc estar de buscar nous llibres d'aquests autors.
La pregunta, formulada conscientment, podria ser aquesta: "Ja s'ha acabat? Això és tot?" A mi també me l'han feta alguna vegada parlant dels meus contes.
Associació d'idees: ara me'n recorde de Boris Vian, i de Raymond Queneau, que en el pròleg de L'arrache-coeur anava analitzant els múltiples aspectes de la personalitat de Vian (músic, traductor, escriptor polèmic...) i tancava cada paràgraf amb un "mais ce n'est pas tout". La realitat no és mai completa. No la podem dir mai completa.
15 de juliol de 2003