Adolfo Bioy Casares, El héroe de las mujeres (Seix Barral 1985). Aquest volum recull vuit relats curts posteriors a 1967. N'acabo de rellegir un, "Otra esperanza", en el qual el protagonista va a treballar a un "Sanatorio del Dolor", en un lloc apartat. És una història amb rerefons schopenhauerià.
El empleo me atrajo por su carácter humanitario. En seguida le aviso que yo no siento particular admiración por el género humano. Prefiero los animales, por ejemplo, las vacas y los caballos, que pastan a los lados del camino. Si levantan la cabeza, cuando paso, les devuelvo el saludo. Lo que sí respeto es la caridad, porque sé que a la gente no la consultaron para traerla a una vida donde lo único cierto es el dolor; pero socorrer a los que sufren no siempre es fácil.
La visió del món de Schopenhauer coincideix a grans trets amb els axiomes del Buda: el món és ple de dolor i l'origen del dolor és la voluntat de viure, l'afany d'obtenir coses que ens mou a actuar. En la interpretació de Copleston, Magee i altres filòsofs, aquesta voluntat que ho omple tot, fins el món aparentment inert, no seria gaire diferent de l'energia de la física moderna. En el conte de Bioy, el director del sanatori, desesperat perquè no sap eliminar definitivament el dolor, inventa la manera de reconvertir-lo en energia i aprofitar-lo en forma d'electricitat. "Permítaseme señalar el valor humano de esta gran conquista del progreso, que da un sentido, una utilidad, al dolor."
Bioy, com Borges, si més no, sabia reciclar la filosofia en literatura.
9 de maig de 2004