The Red Notebook (crec que n'hi ha una edició en castellà, però jo l'he llegit en anglès) recull vint i tants articles de Paul Auster publicats anteriorment en diverses revistes: Granta, The New Yorker i Conjunctions. És un llibret de format petit i els textos són breus, molt breus, generalment de dues, tres o quatre pàgines. El tema que desenrotllen en tan poc espai sol ser una anècdota que li ha esdevingut al mateix Auster o que li ha contat un amic o una amiga.
Típicament es tracta d'una coincidència única, un succeït altament improbable. O alguna altra mena d'experiència única, d'aquestes que ens fan pensar que el món és estrany, tan importants a les ficcions d'Auster. Un dia, correus li torna una carta que ell no ha tramès. Dues dones que es coneixen a Taiwan s'assabenten que les seves germanes són veïnes a Nova York. Un home divorciat s'adona que només una vegada va pensar que potser havia conegut la dona ideal; això va ser molt de temps enrere, a la universitat, i no l'ha tornada a veure mai, però al cap de tres o quatre dies ella li truca. Un altre tipus rep una telefonada i li demanen si hi és l'agència Pinkerton. En aquest darrer cas Auster es planteja què hauria pogut passar si hagués dit que sí. Els lectors de La trilogia de Nova York reconeixen de seguida aquí l'obertura de La ciutat de vidre.
Aquestes històries s'assemblen tant a les que inventa Auster que algun dels protagonistes li ha de confessar: "Em sento com si m'hagués convertit en un personatge d'alguna de les teves novel·les." Una altra vegada és ell qui se sent obligat a donar paraula: "Això és va esdevenir de debò. A l'igual de totes les altres que he consignat en aquest quadern vermell, és una història vertadera."
Probablement els crítics deuen pensar que cada cop és més lluny l'Auster bo i que aquest Quadern vermell fet de retalls no és més que una altra mostra de la seva dedicació al mercadeig. A mi Auster no m'acaba de convèncer mai, ni tan sols en aquells que se suposa que són els seus moments més reeixits, però pràcticament sempre deixo que em fascini ni que sigui una estona i al final sempre torno a buscar més llibres seus. Aquest m'ha agradat. Aconsello, això sí, no llegir-lo d'una tirada, encara que en principi invita a fer-ho per la brevetat i per l'amenitat. Un per un els articles es llegeixen agradablement i deixen una bona sensació. Però l'acumulació esvaeix l'estranyesa, l'originalitat, i et pot semblar gairebé que estàs llegint una antologia de "casos verídics" a la manera del Reader's Digest.
Algunes ressenyes d'Auster a l'Avui:
Eduard Moliner: "Auster sense Auster" (Vaig creure que el meu pare era Déu).
Carlos Zanón: "El millor Auster dels Austers possibles" (El palau de la lluna i Història de la meva màquina d'escriure).
Xulio Ricardo Trigo: "Paul Auster, fabricant de somnis" (El llibre de les il·lusions).
(Citacions literals de The Red Notebook reproduïdes sense autorització. L'editorial prohibeix reproduir cap passatge del llibre excepte com a part d'una ressenya en un periòdic, en una revista, o en un programa de ràdio o de televisió. Suposo que simplement s'han descuidat les pàgines web en aquesta relació de mitjans. I que aquest escrit meu pot comptar com a ressenya. La traducció de les citacions és meva. Jo també prohibeixo que es reprodueixin. Crec que m'estic atabalant...)
6 d'abril de 2004