Hi ha gent que m'associa a Lovecraft, a vegades d'oïda. Però tinc altres debilitats d'aquesta mena menys divulgades. Particularment Chambers, un dels precedents de Lovecraft. O l'italià Papini, que no té res a veure amb aquell cercle anglosaxó. Etc. etc. Remarco que això són les debilitats. Els models, els mestres, són uns altres.
De Chambers, a banda d'"El signe groc", el més conegut pels lovecraftians, en són dos els contes que considero més reeixits, més fascinants: "El reparador de reputacions" i "El creador de llunes". Aquests dos m'han influït conscientment i inconscientment, per exemple, en "La caixa buida" (El llibre de tòpics) o en "Bon esperit Xin" (La vida canina).
Fa poc vaig tenir la sort de trobar en Internet el text complet d'una novel·la de Chambers, The Slayer of Souls (1920), que és una seqüel·la d'"El creador de llunes", amb la mateixa atmosfera de màgia i d'amenaça oriental (tipus Fu Manchu), però sense l'exquisida ambigüitat i l'estil acurat de l'original. En els primers capítols, un agent del govern dels EUA rep un telegrama que una vegada desxifrat diu això (la traducció és meva):
Washington,
14 d'abril de 1919.Una investigació, ordenada pel Departament d'Estat com a conseqüència que els despatxos esmentessin tot sovint que tropes xineses operaven amb les forces bolxevics, ha revelat que de fet els bolxevics estan mobilitzant una divisió xinesa de 30.000 homes reclutats a l'Àsia Central. Aquesta divisió ha estat culpable de les més grans crueltats. A Arkhànguelsk, entre les tropes aliades impera un estrany rumor: que aquesta divisió xinesa és comandada per oficials yezidee i hassani pertanyents a una secta d'adoradors del diable, i que fan servir màgia negra en la batalla.
Segons la informació recollida fins ara per les diferents branques dels serveis secrets dels EUA que operen arreu del món, sembla possible que les diverses forces revolucionàries del desordre, a Europa i a Àsia, les quals amenacen ara violentament la pau i la seguretat de totes les civilitzacions establertes a la Terra, poden haver tingut un origen comú. Aquest origen, se sospita ara, es pot remuntar a una època molt remota; les forces de la violència i de la destrucció despiadada, tan esteses, poden haver tingut el seu començament al si d'alguna raça antiga i rapinyaire que es mantenia solament per mitjà del robatori i de l'assassinat.
Anarquistes, terroristes, bolxevics, rojos de tots els matisos i graus, es creu ara que representen en temps moderns allò que va ser una vegada una tribu d'assassins: una secta la religió de la qual es basava en una predilecció compartida pels crims i la violència.
Segur que us sona la manera de ficar tots els dolents dins del mateix sac i el discurs de guerra global contra el terrorisme. L'única diferència amb el pensament polític d'en Buix & co. és que al final d'aquesta novel·leta barata de societats secretes, bruixots xinesos i policies -blancs- bons, hom descobreix que els inspiradors del mal que fustiga Occident són uns dimonis extraterrestres, procedents d'un estel fosc no gaire llunyà. Que no ens estranyi, doncs, si qualsevol dia ens diuen que a l'Iraq hi havia no sols armes sinó marcians i tot. De moment, però, crec que són certs líders i ex líders mundials els que semblen d'un altre planeta.
Arkhànguelsk: una ciutat del nord de Rússia on tenien la base les tropes nord-americanes que van participar en la guerra civil després de la Revolució, lògicament fent costat als contrarevolucionaris. Aquest episodi és conegut als EUA amb el nom de Polar Bear Expedition.
19 de juny de 2004