Javier Cercas comenta avui en El País Semanal la tortura de trobar el títol perfecte. Jo tinc molt mala sort amb els títols dels meus llibres. Potser no els trie bé. O no m'explique bé. Molta gent, el meu editor inclús, deien i escrivien "El llibre dels tòpics", introduint-hi un article determinat que no sé d'on eixia. Evidentment els semblava que feia falta, que s'hi esqueia l'article.
Aquesta vegada, Brosquil Edicions ha comunicat que l'obra finalista del Pascual Tirado és "Contes de bojos" i el Levante de Castelló, per exemple, se'n feia ressò ahir. Però el títol de debò del llibre és La vida canina i "Contes de bojos" n'és tan sols el subtítol. L'origen d'aquesta confusió es remunta a les bases del certamen, que exigien que les obres es presentaren amb un lema i que el títol es posara dins d'una plica juntament amb el nom de l'autor i altres dades secretes. Llavors jo vaig fer servir com a lema el subtítol del recull, "Contes de bojos", i ara em trobe que almenys algun membre del jurat l'ha pres pel títol.
Aquest punt relatiu al lema figura a les bases de molts premis literaris i no he entès mai per què. Al cap i a la fi, el títol forma part de l'obra que s'ha de jutjar. En el meu cas, ja ho sabeu els que heu llegit el recull, les citacions inicials d'Oliver Sacks i del Diccionari Català-Valencià-Balear fan referència al títol; i el darrer conte n'esclareix el sentit i tanca així el cercle encetat al pròleg.
La maledicció dels títols, tanmateix, sembla que pot afectar a tothom. Segons Brosquil l'obra guanyadora del Pascual Tirado és Contracontes de Pasqual Mas, mentre que el Levante parla de "Contacontes", sense cap erra.
5 d'octubre de 2003