-1. Estic en números vermells. Aquesta setmana el meu editor m'ha comunicat que l'any 2003 va vendre un nombre negatiu d'exemplars d'El llibre de tòpics, exactament -206, i que per tant li dec diners. No em pregunteu com pot ser això, perquè jo tampoc no ho entenc. M'han parlat de devolucions. No m'hauria imaginat mai que una editorial m'abonés generosament uns llibres que encara no s'havien venut. O que els compradors poguessin tornar els llibres que no els agradin!, que és l'altra possibilitat que se m'acudeix. En tot cas, no cal que s'amoïni ningú pel que fa a la qüestió econòmica. Com a autor del llibre, només em correspon un 8% del PVP sense IVA de cada exemplar, i així el total no pot pujar a una quantitat desorbitada (no hi ha mal que per bé no vingui).
-2. Segurament aquest -el fet inusitat i gairebé paranormal que hagi venut menys de zero llibres- és el motiu pel qual el meu editor no vol saber res de La vida canina. Tot i que fa mig any, com a membre del jurat del IV Premi de Narrativa Breu Josep Pascual Tirado, es va recomanar a si mateix la publicació d'aquest recull. En realitat haig de dir que no sé del cert les seues intencions. Al llarg d'aquests últims mesos només he pogut obtenir d'ell algun eufemisme, unes quantes respostes evasives i sobretot silenci. Però al final el silenci es condensa damunt de tu i pesa igual que un clam.
-3. En vista de la situació, he anat enviant el recull a altres editorials. No em faig cap il·lusió. N'hi ha hagut dues que m'han contestat (que no, és clar) molt educadament i molt ràpidament: a correu seguit. Les altres no espero ni tan sols que contestin. Si teniu alguna experiència en aquest "negoci" ja sabeu de què parlo. Despús-ahir quan llegia Le Monde diplomatique (vg. "La globalització editorial"), tots aquells mals que explica Lepape em resultaven massa familiars: la superproducció, l'exigència d'una rendibilitat immediata, l'absolutisme dels "autors" estrella... En general, aquells que no reunim les condicions estàndard d'un èxit comercial segur, no comptem per a res. Per a les editorials som, com les vendes del meu llibre, menys que zero. Una nul·litat.
-4. A propòsit, mireu quin exemple dóna el diccionari a l'entrada 'nul·litat': "Es creu ser un gran escriptor i és una nul·litat." Precisament com que sóc una nul·litat, no pot ser que ho diguin per mi... Per si de cas jo no em crec res. No penso per exemple que els contes d'El llibre de tòpics i de La vida canina siguin millors que tots els que hagi publicat darrerament Brosquil o qualsevol altra editorial en català. Però tampoc no són els més dolents que puguin publicar, això és evident. Estic segur que el problema no és la qualitat.
-5. De moment no crec que faci cap més esforç per publicar La vida canina. No val la pena. És una tasca que m'esgota psicològicament i ara prefereixo girar full. La meva prioritat és escriure. M'estimo més dedicar el temps a aquest diari i a anar avançant tres o quatre contes nous que tinc mig embastats. D'ací a un temps ja veurem què surt.
19 de març de 2004