Vaig presentar els contes de La vida canina -en el pròleg- com si haguessin estat escrits originalment pels pacients d'un gabinet psiquiàtric i després els hagués reescrit jo amb la intenció d'augmentar la coherència del recull i, de passada, evitar problemes legals per allò dels drets d'autor: un acudit o una llicència literaria com qualsevol altra.
Tret d'un dels contes, deia llavors, que "per diversos indicis" conjecturava que era escrit "pel mateix Beauvoir", l'infame director del gabinet. I un altre que, "en justa correspondència", hauria escrit jo.
Doncs aquesta setmana he rebut la telefonada d'un lector que es prestava a seguir el joc i l'ha guanyat. Els ha encertat tots dos: "Bon esperit Xin", on surt Beauvoir però no és qui sembla al començament, és el de Beauvoir, i "Cinc minuts en hongarès", en el qual el meu germà em dóna, molt verídicament, un consell molt assenyat, és el meu.
Se suposa que lectors com aquest en queden pocs avui en dia, però jo sé que en tinc un grapat i els estic molt agraït.
(Gràcies, Màrius.)
7 d'octubre de 2005