Dissabte passat, el Casal Jaume I em va donar l'oportunitat de presentar El llibre de tòpics a la Vall d'Uixó. Va oficiar com a mestre de cerimònies l'escriptor valler Nel·lo Navarro, que ens va explicar, entre altres coses, que reals que li semblaven els meus monstres imaginaris i que vaga que és la frontera entre la fantasia i la mera ficció. Vingué a dir que si ell ambientara els seus contes aparentment costumistes, per exemple, a la boirosa Anglaterra, segur que resultarien d'allò més estrany. I a l'inrevés, podríem dir que hi ha contalles fantàstiques que van ser realistes en un altre temps i en un altre lloc.
Aquest tipus de trobades amb col·legues i lectors sempre em descobreixen aspectes de la meua literatura en què no havia pensat. Jo no era conscient des del principi del vessant irònic, del vessant negre i del vessant poètic dels meus contes. Dissabte, algú em va fer notar un altre fil: el de l'existencialisme i l'absurd. Li vaig dir que m'ho apuntava.
19 de novembre de 2002