El mes de desembre passat vaig assistir a un conferència d'Enric Balaguer, professor de la Universitat d'Alacant, sobre les "literatures del jo". Aquell dia Balaguer va remarcar, entre altres coses, que les memòries, diaris, dietaris, etc., són formes d'escriptura molt més corrents en l'àmbit català que no en castellà.
Llavors, si som tan inclinats a escriure sobre nosaltres mateixos, com és que resulten tan escassos els weblogs ("diaris interactius personals", segons el Termcat) en la nostra llengua? Diuen que n'hi ha més de 12.000 a l'Iran (en farsi: vegeu Persian Blog), i donen xifres igual d'espectaculars pel que fa a Polònia, Brasil... Quan Google va comprar Blogger les notes de premsa afirmaven que en aquest darrer lloc s'hi allotjaven un milió de diaris, o més.
Tot això constitueix un inesperat i extraordinari reviscolament de l'escriptura, a nivell mundial. Però els catalans-valencians-balears per algun motiu sembla que no hi participem. Ara que hi pense, fa mesos que en aquest quadern tampoc no escriu ningú que no siga jo!
28 de maig de 2003