Aquest és l'escrit número cinc-cents u que publico en aquest diari. I serà l'últim. Cinc-cents u també era -és- una marca d'això que es diu conyac però no sé per què en diuen brandi. Quan jo era petit feien una propaganda que afirmava: "Siempre el más oportuno". Ara que hi penso, a Sant Cugat vaig comprovar com llueix això de tancar un bloc.
Són, doncs, més de cinc-centes entrades escrites entre febrer de 2002 i octubre de 2005; 1.365 dies, o 195 setmanes; al voltant d'onze entrades cada mes de mitjana. Ja sé què contestar quan el pròxim despistat que em trobi pel carrer em pregunti si no he escrit res més.
En tot cas no penso deixar d'escriure ni de publicar. Només canvio de llibreta. La virtut dels blocs ha estat la seva facilitat d'ús i d'aprehensió conceptual: la metàfora era molt senzilla i la mecànica també. Però, justament per això mateix, un es pot cansar aviat del color de les tapes, o de la quadrícula o l'interlineat dels fulls. Això m'ha passat a mi, que ara tinc ganes de canviar el bloc per un wiki i jugar quan em vingui de gust amb altres possibilitats d'escriptura i d'organització dels textos, incloses si escau les més hipertextuals.
31 d'octubre de 2005