carlesBellver.com :: Microbloc

Pensament beta

Carles Bellver — Thu, 15 May 2008 14:19:01 +0200

Un dels atractius d'escriure codi en compte de literatura és que et pots deixar un programa a mitges, sempre que més o menys funcioni. Ja hi tornaràs qualsevol altre dia a millorar-lo: afegir-li més funcions, o perfeccionar les existents. La beta perpètua.

No cal que un programa d'ordinador sigui perfecte, ni de bon tros. Però un conte o un poema en un estat semblant serien dolents. Serien impublicables.

Per això m'agrada escriure alguns dels meus programes, com els que fan funcionar aquest microbloc. I perquè és quasi tan creatiu com la literatura.

(No hi havia pensat en començar aquest apunt: escriure un bloc sí que s'assembla una mica més a programar, en aquest aspecte. No cal que un apunt sigui perfecte, etc. Blocs, i wikis, són escriptura en fase beta.)

escriptura, tecnologia, blocs

Abusos

Carles Bellver — Thu, 15 May 2008 13:09:14 +0200

Ells volen fer passar un tren pel Parc de Ribalta, però l'UJI no pot ni penjar dues pancartes que anuncien una jornada informativa. Les lleis, en interès propi i per fotre els altres.

Conselleria denunciará a la UJI por la colocación 'ilegal' de una pancarta en la Llotja del Cànem
La acción de la universidad contraviene la legislación vigente sobre monumentos declarados BIC

Levante-EMV: La Universitat Politècnica concluye que el bus guiado por Ribalta "degrada un bien protegido"

ribalta, uji

Obsoleteskills.com

Carles Bellver — Fri, 09 May 2008 10:03:22 +0200

Wiki sobre destreses obsoletes. Tot i que alguns encara guardem els vinils i utilitzem l'estilogràfica. I no m'estranyaria gens trobar un telèfon de disc a casa d'algun parent.

Et recordo molt bé

Carles Bellver — Wed, 07 May 2008 15:38:26 +0200

Hi era escèptic, però la versió de "Chelsea Hotel" de Jabier Muguruza en Acordes con Leonard Cohen m'ha fet posar la carn de gallina.

El disc sencer és molt bo, totes les cançons.

Last.fm: Chelsea Hotel by Jabier Muguruza

Enorme i monstruosa

Carles Bellver — Sat, 03 May 2008 12:35:37 +0200

En l'edició catalana dels Contes de Cheever que hem d'agrair a l'editorial Proa (i al traductor Jordi Martín Lloret i a la Institució de les Lletres Catalanes que va subvencionar la traducció) el conte "The Enormous Radio" es diu "La ràdio enorme". Però a la capçalera de les pàgines figura com a títol "La ràdio monstruosa". No sé si això deu indicar una vacil·lació d'última hora del traductor o què.

Podria ser una bona traducció, tot i que no sembli gens literal, perquè la ràdio del conte és tan voluminosa com monstruosa. Té efectes devastadors per a la confiança en el proïsme i per a la convivència.

Un misteri connex: existeix un web dit enormous radio que aparentment tan sols conté la pàgina d'inici, amb una imatge d'un aparell de ràdio antic i una citació del conte de Cheever, sense enllaços ni res més. Aparentment: perquè Google, que tot ho sap, sap que conté un munt d'altres pàgines.

Wikipedia: John Cheever

cheever

Aquest bloc també és viu!

Carles Bellver — Thu, 01 May 2008 20:57:12 +0200

Vilaweb es fa ressò de la propera publicació de La Catosfera literària (Cossetània) i fa notar l'absència d'alguns blocs històrics, "que van tenir un paper rellevant", entre altres el meu, i d'altres "avui ben vius i de referència".

Que consti, però, que en aquest bloc meu sumo més de seixanta apunts des de l'1 de gener d'enguany, descomptats els simples enllaços externs "desats a la carpeta de retalls". Més de tres apunts per setmana de mitjana. També és ben viu, per tant, encara que sigui ressuscitat o reencarnat com a microbloc :-)

Vilaweb: Primera antologia de textos de la catosfera literària

Matinada de llops

Carles Bellver — Thu, 01 May 2008 20:37:20 +0200

Avui hem estat a Vilafamés. A més a més de gaudir d'una interessant reconstrucció del que podia ser la vida dels nostres besavis l'any 1900 (podeu veure-ho fins diumenge) i restar bocabadats davant d'aquest búnquer de les fotos de dalt, al camí de la Serra (no sabia que hi passava la línia Maginot), m'he pogut assabentar que el meu cosí Josep-Joan Miralles ha rebut fa uns dies el Premi de la crítica per Matinada de llops. Un magnífic relat ambientat al seu poble (i meu també, per part de ma mare) en un moment històric fonamental per als valencians, tant els moderns com els prejaumins. Una novel·la que com totes les bones novel·les ens ajuda a entendre una part del que som i per què i com hem arribat a ser-ho.

Edicions del Bullent: Matinada de llops Premi de la Crítica de l'IIFV

vilafamés, miralles

Sense comentaris

Carles Bellver — Thu, 01 May 2008 20:35:05 +0200

Algú em pregunta per què els lectors o les lectores d'aquest bloc no poden enviar-hi comentaris. Sí que podien, abans, en algun altre moment. Hi vaig tenir experiències positives i negatives. Vaig habilitar i inhabilitar els comentaris un parell de vegades, vaig pegar moltes voltes a aquesta qüestió. I al capdavall crec que hi sóc més aviat contrari. Qui vulgui comentar pot obrir-se un bloc, que no costa gens. Justament en això consisteix el Web. I no a ocupar els blocs dels altres, per exemple.

(A banda que sempre pot enviar un correu, és clar.)

Río abajo

Carles Bellver — Thu, 01 May 2008 10:19:30 +0200

Estic llegint Río abajo. De Pascal Rabaté. La vellesa i, per què no, la felicitat, si pot ser.

La Cárcel de Papel: El antídoto para arrugas

tebeos, rabate

No eixirem mai del dinou?

Carles Bellver — Wed, 30 Apr 2008 21:11:09 +0200

Increïblement, pareix que aquests dies se celebra -es comet? una mena de fira taurina als malaurats revolts del Parc de Ribalta, amb bou corregut inclòs? Una bestiesa que es va deixar de practicar en aquest poble en anys molt llunyans, per motius de salut pública: en el sentit més ampli i extens de l'expressió.

De vegades diries que tornem al segle XIX, o que no n'havíem eixit mai. No han canviat ni els noms dels prebosts, ni les seves aficions. En un dels dossiers crítics d'Altre Castelló tenim un recull d'Històries de la Plana, entre les quals en figura una sobre els escamots nocturns del Cossi i la cosa de la tauromàquia. Hipólito Fabra (us sona?) i uns quants amics seus van construir l'actual plaça de bous vers 1887. Abans, però, la plaça vella del carrer Vilarroig, de titularitat pública, es va enrunar misteriosament una nit d'hivern. De bon matí, per sorpresa, ja no hi era. Negoci redó per als amos de la nova!

ribalta, fabra

Carles Bellver — Wed, 30 Apr 2008 19:43:52 +0200

De vegades cal aturar-se a fer inventari, encara que sigui de les destrosses, o de les desfetes.

Educació per a la valenciania

Carles Bellver — Tue, 29 Apr 2008 09:07:06 +0200

Camps ensenyarà als immigrants a tirar coets i a dir collons, o collins (en anglès?).

Levante-EMV: Los inmigrantes deberán comprometerse a asumir las costumbres y valores valencianos

camps

Amor de hombre

Carles Bellver — Sun, 27 Apr 2008 14:25:59 +0200

Fabra a Camps, ahir a Onda:

Ni tú eres mujer ni yo mariquilla, pero te quiero, presidente.

fabra, camps

No m'espereu a Benicàssim

Carles Bellver — Thu, 24 Apr 2008 08:32:17 +0200

Potser heu llegit com a mínim en un parell de llocs que aquesta vesprada donaré una conferència a Benicàssim mà a mà amb el gran Vicent Partal. Doncs us puc dir que aquesta informació no és del tot exacta i que la part que falla sóc justament jo. El cas és que algú es va oblidar de preguntar-me si em venia bé anar-hi, abans d'incloure el meu nom (i cognom) al programa de la Festa per la llengua d'enguany. Després, quan al cap d'un cert temps van pensar a dir-me'n alguna cosa, doncs va resultar que no em venia gens gens bé aquest dia a aquesta hora i vam quedar tan amics. Malauradament ja era tard per a modificar horaris, calendaris i compromisos previs. I es veu que també era tard per a editar el programa i treure el meu nom del web i del bloc de la Festa. Menys encara dels papers impresos varis.

Ho lamento de debò :-(

Bernat Artola

Carles Bellver — Wed, 23 Apr 2008 14:39:09 +0200

Avui que és el dia del llibre, podríem parlar d'un web i d'un CD d'homenatge a Bernat Artola, en el 50 aniversari de la mort d'aquest gran poeta: "Pols del meu camí", cantat per Artur Alvárez i recitat per Lluís Meseguer, Vicent Pau Serra, Vicent Jaume Almela i Josep Porcar.

(El web, un altre disseny meravellós de Josep Porcar.)

poesia, bernatartola

Almost no memory

Carles Bellver — Tue, 22 Apr 2008 21:58:25 +0200

Estic llegint Almost no memory. De Lydia Davis. Proses molt breus i una mica desconcertants. Un altre redescobriment originalment originat en Ficción súbita.

Wikipedia: Lydia Davis

microcontes, lydiadavis

totcastelloenllibres.com

Carles Bellver — Tue, 22 Apr 2008 20:20:50 +0200

La Llibreria Argot presenta demà dia 23 d'abril a les 10:30 h el projecte web totcastelloenllibres. Jo no podré anar-hi, però suposo que ja ens ho contarà algú. I que ho veurem aviat en línia.

Des de www.totcastelloenllibres.com fem una crida a tots els escriptors, editors, editorials i lectors de Castelló i província, per a omplir de contingut tant la pàgina web que estem desenvolupant, com l'espai que hem construït en la planta baixa de la llibreria.

Fun Home

Carles Bellver — Sat, 19 Apr 2008 18:58:17 +0200

Estic llegint Fun Home. D'Alison Bechdel. Subtitulat "Una família tragicòmica".

Wikipedia: Fun Home
Ressenya en La Cárcel de Papel

tebeos

Bernat, Bernat!

Carles Bellver — Fri, 18 Apr 2008 21:03:09 +0200

Què se'n deu haver fet de Bernard Weiss? (i de la seva germana).

Focs de primavera

Carles Bellver — Thu, 17 Apr 2008 08:16:48 +0200

Avui continuaven els focs de primavera, espectacle pirotècnic gratuït per cortesia de l'Ajuntament, segons que sembla.

Aquest matí... (12 de març)
Normativa? Quina normativa? (13 de març)

Una altra grua

Carles Bellver — Fri, 11 Apr 2008 07:14:56 +0200

Ara resulta que aquesta (PDF) sí que és perillosa. No entenc quina diferència hi deu haver amb la grua del col·legi Herrero de Castelló...

Bloc No a la grua

Pors dels escriptors

Carles Bellver — Thu, 10 Apr 2008 07:28:58 +0200

Un amic meu, escriptor, tem el dia en què trobarà un dels seus llibres en una fira d'ocasió. I tremola en imaginar-se que serà fatalment un exemplar signat per ell. No sé què deu pensar d'això del bookcrossing. (Pareix que en el moment d'escriure aquest apunt el meu primer recull de contes espera receptor en un parc de la Vila Joiosa.)

llibres, escriptors

Jean Cocteau. L'art i l'ofici d'escriure

Carles Bellver — Wed, 09 Apr 2008 23:05:14 +0200

Jean Cocteau @ The Paris Review #34:

Marcel Proust em va demanar una vegada: "Et prego, Jean, puix que vius a la rue d'Anjou al mateix edifici que Mme. de Chevigné, en qui he basat la meva duquessa de Guermantes, et suplico que li facis llegir el meu llibre. Ella no vol, diu que ensopega amb les meves frases. T'ho prego." Li vaig dir que això era com si demanés a una formiga que llegís Fabre. No pots demanar a un insecte que llegeixi entomologia.

...
Va ser Satie qui va dir, més tard, que allò gran no és refusar la Legió d'Honor: allò gran és no haver-la merescut [...] Satie i Ravel poden haver refusat la Legió d'Honor però tota la seva obra l'acceptava! Si reps honors acadèmics has de fer amb el cap catxo: com un càstig. T'has descobert; has comès una falta.

...
Hemingway em va dir una cosa molt interessant. Em va dir: "França és impossible. La gent és impossible. Però teniu sort. A Amèrica un escriptor és considerat com una foca ensinistrada, com un pallasso. Vosaltres ací respecteu tant els artistes que quan vau dir: "Alerta! Genet és un geni", quan vau dir que Genet és un gran escriptor no va ser condemnat. Els jutges es van espantar i el van amollar." I és cert, això que deia Hemingway. Els francesos són desatents i són el pitjor públic del món, però l'artista és respectat.

...
Em sento habitat per una força o ésser, molt poc conegut per mi. Em dóna ordres; jo les segueixo [...] Fa temps vaig dir que l'art és un matrimoni del conscient i l'inconscient. Darrerament he començat a pensar: deu ser el geni una forma encara no descoberta de la memòria?

...
Madame Colette em va dir una vegada que no cal llegir els grans poetes, ja que desprenen una atmosfera. És veritablement estrany, també, que nosaltres els poetes ens puguem llegir mútuament, com diu Rilke. Amb un amic que m'ajudi amb les paraules, jo puc llegir Shakespeare en anglès, però no el periòdic.

...
...no saps el que fas. No és possible fer allò que un pretén. El mecanisme és massa subtil per a això, massa secret. Apollinaire intentava imitar Anatole France, el seu model, i va fallar magníficament. Va crear una nova poesia, petita, però vàlida. Hi ha qui fa una cosa petita, com Apollinaire, i té una gran recompensa, com ell va tenir finalment; altres, una cosa gran, com Max Jacob, que va ser el veritable poeta del cubisme, no Apollinaire, i el resultat -el guany i la reputació- és mínim. Baudelaire escriu molt de vers fabricat i llavors -tout à coup!- poesia.

...
El nostre és un métier terrible, amic meu. El públic no està mai complagut amb el que fem, sempre vol una còpia del que havíem fet. Per què escrivim, sobretot per què publiquem? Vaig plantejar això al meu amic Genet. "Ho fem perquè alguna força que el públic no coneix i nosaltres tampoc ens empeny a fer-ho", em va dir. I això és veritat. Si parles d'aquestes coses amb algú que treballa sistemàticament -com ara Mauriac- es pensen que fas broma. O que ets un gandul i poses excuses. Asseu-te i escriu! Ets un escriptor, no? Voilà! Ho he intentat, això. El resultat no és bo. Mai no és bo. Claudel al seu escriptori de nou a dotze. És impensable treballar així!

P: Per què prendre's la molèstia, doncs?
R: Quan va bé, l'eufòria de tals moments ha estat l'experiència més intensa i joiosa de tota la meva vida.

...
P: Teniu en ment una mena de lector o espectador abstracte en potència quan treballeu?
R: Sempre estàs concentrat en l'interior. Tan bon punt et fas conscient del públic, actues per al públic, és espectacle. És fichu.
P: Podeu dir alguna cosa sobre la inspiració?
R: No és inspiració: és expiració. [Les mans menudes, molt primes, al tòrax; evacuació del pit; fa un gran esbufec.]

...
La primera vegada que apareix una cosa desconcerta tothom, també l'artista. Però l'has de deixar estar: no retocar-la. Per descomptat llavors has de canonitzar el "dolent". Perquè el bo és el que resulta familiar. El nou arriba només per mala sort. Com diu Picasso, és un defecte. I santificant els nostres defectes creem.

cocteau, escriptura, poesia, traduccions

El preu del llibre

Carles Bellver — Sat, 05 Apr 2008 21:34:05 +0200

Tampoc no hem avançat tant al cap d'un segle. En un número de 1908 de Die Fackel -el seu cèlebre "antiperiòdic"- l'escriptor vienès Karl Kraus explicava que un editor, conegut per la seva gasiveria i per malgastar els beneficis en cases de prostitució, solia dir als seus autors que haurien de pagar per veure publicades les obres que escrivien.

editorials

Diàlegs a tres a Castelló

Carles Bellver — Sat, 05 Apr 2008 17:17:07 +0200

Dijous 17 d'abril, Diàlegs a Tres ("Converses literàries entre escriptors i públic") a Castelló, amb Vicent Pallarés i Joan Garí. Organitzat per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

Serà a les 19:30 h, al Centre Cultural Valencià La Nau. Una bona ocasió per a escoltar aquests senyors. I per a parlar amb ells.

Tapa roja

Carles Bellver — Thu, 03 Apr 2008 22:21:39 +0200

M'ha arribat per correu l'opuscle amb que la Institució de les Lletres Catalanes i UNESCOcat van celebrar enguany, el 21 de març, el Dia Mundial de la Poesia. Un poema de Josep Piera, "La poesia", "traduït a diverses llengües, entre les quals l?aranès, les altres llengües oficials en territoris sota administració espanyola, les principals llengües europees i les més parlades entre els nous ciutadans catalans". Vint-i-quatre versions en total, comptant l'original en català.

La idea mateixa d'un poema traduït, versionat, més algun element del disseny, algun color, m'han fet recordar un llibre molt interessant publicat per l'editorial Sins Entido fa uns quants anys: Tapa Roja, on vint i tants autors de còmic dibuixaven cadascun en dues pàgines la seva interpretació d'un poema de Jesús Cuadrado. Un poema titulat, com el llibre, "Tapa roja", que prèviament s'oferia als lectors traduït a sis llengües: europees, entre les quals, com (no) és normal, no hi havia el català (ni el gallec, ni el basc, òbviament).

Deixo ací doncs la meva traducció, a fi de solucionar aquella mancança:

Cau la pluja sense aturar-se, dos, tres
segons; i un fred castrador.
I és que mai Madrid va ser l'Oslo d'avui
(tot s'està desviant cap al carall;
i a mi a penes em queda gens de riure).
Espero que el teu clima, on per a goig d'un altre
estiguis, sigui, què escriure?..., més altiu.

Com el teu pubis, almenys.

"Jesús dibuja en ocho inolvidables líneas", escrivia al pròleg Luis Alberto de Cuenca, "un retrato del desamor".

poesia, traduccions

Babel cumple diez años de fomento de la cultura

Carles Bellver — Mon, 31 Mar 2008 14:37:20 +0200

La librería celebrará mañana una fiesta para conmemorar los 1.500 actos programados

Mendoza, Pomponio, Dick i el pentotal

Carles Bellver — Sun, 30 Mar 2008 21:41:58 +0200

La darrera novel·la d'Eduardo Mendoza, El asombroso viaje de Pomponio Flato, és una narració històrico-detectivesca l'acció de la qual s'esdevé a Galilea, al segle I. Que d'altra banda és el punt de l'espai-temps on, i sobretot quan, hi som tots, segons l'al·lucina(n)t Philip K. Dick (ell va efectuar aquest descobriment metafísic sota els efectes del pentotal, després que li traguessin dos queixals de l'enteniment).

Público: Eduardo Mendoza lleva a las librerías 'El asombroso viaje de Pomponio Flato'
El País: Eduardo Mendoza retoma la intriga
Ressenya en Babelia: Buenas noticias de Galilea
Wikipedia: Philip K. Dick
Robert Crumb: The Religious Experience of Philip K. Dick en format còmic

mendoza, dick, crumb, drogues

Gràcies, Anna!

Carles Bellver — Wed, 19 Mar 2008 20:46:12 +0100

Aquests regals són els que més es gaudeixen, els que no t'esperaves pas.

No volem límits estrets d'ambicions massa modestes

Carles Bellver — Sat, 15 Mar 2008 12:13:30 +0100

Cabanes, per obra i gràcia d'un document base del PGOU que uns espavilats han col·locat a l'ajuntament, puja a la categoria de ciutat, s'apropia la capitalitat comarcal, es queda també les muralles i la majoria de barris perifèrics de Morella (a uns vuitanta quilòmetres de distància) i reconverteix la seva platja en "la Rivera" (o hauríem de dir "La Riviera"?).

Pareix que aquest document és una còpia quasi literal del que van redactar els mateixos autors per a l'ajuntament de Morella, cosa que explica tantes distorsions. El Levante fa una al·lusió a la "professionalitat" dels implicats. He insistit tantes vegades que "professionalitat" només vol dir cobrar per la feina, no necessàriament treballar bé, que crec que ja em faig pesat.

Levante de Castelló: Cabanes aprueba un documento de PGOU que plagia el concierto previo de Morella

cabanes, morella, amateurisme

Taller.doc: "En el nom del pare i del fill"

Carles Bellver — Fri, 14 Mar 2008 13:24:56 +0100

El programa Taller.doc de C33 emet aquesta nit a les 23:55 h el documental "En el nom del pare i del fill", de Maties Segura "fill".

Maties "fill", jove a l'atur afincat en Barcelona, i en lluita entre somnis, precarietats i pors -les quals es delaten amb una lleu tartamudesa-, s'aventura a descobrir el passat ocult de Maties "pare", un ex cantant de la Nova cançó Valenciana que avui treballa com un acomodat funcionari més en la Universitat Jaume I de Castelló. Pare i fill tornaran junts a València, al passat, a l'origen familiar: un viatge a la memòria, borrosa malgrat que recent, que confirma que algunes cançons dels nostres pares també poden ser actualitzades i cantades pels fills d'avui.

maties

Diuen les mentides i se les creuen

Carles Bellver — Fri, 14 Mar 2008 08:56:22 +0100

La consellera de Cultura(?) ha afirmat, en una resposta parlamentària, que el pas del troleibús pel mig del Parc de Ribalta servirà per eliminar el trànsit de vehicles actual(!). Un trànsit en realitat inexistent, com sap qualsevol que vulgui saber-ho, i que a més a més resultaria il·legal, perquè estem parlant d'una àrea declarada Bé d'Interès Cultural i Conjunt Històrico Artístic.

Fa un parell de mesos ja es van inventar un informe que assegurava que una carretera divideix a hores d'ara el Parc. No deixis que la realitat ni la legalitat...

Mostra un mapa més gran

Levante de Castelló: Trinidad Miró cree que la zona de Ribalta que cruzaría el bus guiado es un 'vial transitado'

ribalta, tvrcas

Front Faller

Carles Bellver — Thu, 13 Mar 2008 22:36:41 +0100

Por una Espanya en llamas. Peeeim!

valència

Normativa? Quina normativa?

Carles Bellver — Thu, 13 Mar 2008 22:14:38 +0100

És que hi ha veïns que es queixen per qualsevol cosa. Comunistes, que diria el Tio Masclet. La municipalitat ens regala unes fogueres de primavera per endavant i aquests vinga protestar.

El ayuntamiento de Castelló recibió ayer la queja de varios vecinos del Peri 18 por las molestias que generaba la quema de rastrojos por parte de operarios municipales, que se prolongó durante todo el día [...] El problema se ha generado después de la limpieza de matorrales llevada a cabo en los últimos días y que, en vez de proceder al traslado de los restos a un vertedero apropiado, se optó por la quema, incumpliendo la normativa municipal.

(Font: Levante de Castelló d'avui, p. 8. A l'edició digital no hi és aquesta notícia.)

castelló

Carles Bellver — Wed, 12 Mar 2008 16:43:46 +0100

Aquest matí, quan ens n'anàvem cap a la feina, m'he espantat en veure flames ben grosses al solar de Ferran el Catòlic davant de la plaça del cometa Halley. No semblava, però, un incendi, sinó alguna mena de foc més aviat controlat. Cremaven la brossa? Uns quants policies o similars es miraven l'espectacle ben tranquils.

Al cap d'uns minuts, a la ràdio han explicat que aquests dies se celebrarà a Spandau (Berlín) el festival del començament de la primavera, amb les tradicionals fogueres.

Quines coses passen de matí abans de les vuit.

Ja tenia raó Nomdedéu

Carles Bellver — Thu, 06 Mar 2008 22:24:14 +0100

Dues imatges d'Alberto F., alcalde de Castelló, a la mateixa pàgina del Levante d'avui.

Enric Nomdedéu: Operación Mortadelo (20 de febrer de 2007)

Ressenyar i vendre

Carles Bellver — Tue, 04 Mar 2008 22:15:13 +0100

He llegit crítics pudents, però pocs tan pudents com un escriptor a qui no agrada quasi res del que ha fet el seu col·lega d'ofici. Ni tan sols pareix que hagi intentat seriosament entendre per què ho ha fet com ho ha fet, l'altre. Més aviat diries que té ganes d'explicar com ho hauria fet ell si li haguessin deixat. Potser això s'assembla més a un apunt d'un bloc -d'un dietari- que a una ressenya?

Al final, em sorprèn que remati afirmant que "Chesil Beach es una novela espléndida, emotiva, inteligente, absorbente y equilibrada." Arribat en aquest punt res no m'ho feia pensar.

La solució del misteri, el perquè de tot plegat, una miqueta més avall en lletra menuda:

Eduardo Mendoza publicará su próxima novela, El asombroso viaje de Pomponio Flato (Seix Barral), a finales de este mes.

Ian McEwan en Chesil Beach (Babelia)

mendoza, escriptura, editorials

Cos, vol, o fons?

Carles Bellver — Tue, 04 Mar 2008 21:57:13 +0100

Josep Porcar m'informava l'altre dia que existeix una traducció al català del poema de Yeats (L'espasa i la torre, Edicions 62, 2005):

Aquell no és un país per a vells.
Jóvens als braços de jóvens, ocells
Als arbres, ?generacions que moren?
Els seus cants, salts dels salmons, mars plens de verats,
Cos, vol, o fons, hi celebren, d'estiu,
El que és engendrat, naix, i mor.
Pres en aquella música sensual tot defuig
Els monuments de l'intel·lecte etern.

Doncs tampoc no me'n vaig anar gaire lluny :-)

Aprofito per a recomanar, de Josep, Els estius, un magnífic poemari que ha decidit publicar en PDF interactiu i gratuït.

Vilaweb: Josep Porcar publica el seu nou poemari a la xarxa

poesia

No Country for Old Men (la pel·lícula)

Carles Bellver — Sat, 01 Mar 2008 17:58:27 +0100

Pareixia una història de lladres i serenos (de xèrifs i traficants), però a mi Bardem em feia pensar sobretot en una versió ianqui, violenta i postmoderna de la Mort d'El setè segell d'Ingmar Bergman.

(Cap al final, el xèrif Bell/Tommy Lee Jones diu que té la sensació que es tracta d'un fantasma.)

Wikipedia: No Country for Old Men

No Country for Old Men (el poema)

Carles Bellver — Sat, 01 Mar 2008 17:57:30 +0100

Allò no és país per a gent gran. El jove
en braços d'un altre jove, ocells als arbres
-aquelles darreres generacions- en llur cant,
els saltants de salmons, els mars plens de verat,
peix, carn, o aviram, lloen tot l'estiu
tot el que és engendrat, neix i mor.
Atrapat en aquella música sensual tothom descuida
els monuments de l'intel·lecte perdurable.

Primera estrofa de "Sailing to Byzantium" de William Butler Yeats, d'on ve el títol de la pel·lícula. El conat de traducció és meu.

poesia, traduccions

Un viaje psicodélico al parque Yellowstone

Carles Bellver — Sat, 01 Mar 2008 17:40:30 +0100

El público esperaba impaciente la intervención del químico inventor de la PCR, una de las tecnologías más revolucionarias del siglo XX. Esta técnica permite obtener millones de copias de un gen a partir de un molde único [...] Mullis ha confesado que tuvo la idea una noche mientras conducía bajo los efectos del LSD y la cerveza.

Carles Bellver — Sun, 24 Feb 2008 17:32:16 +0100

Haruki Murakami ("El folklore de la nostra generació"):

Qui pot tenir dubtes sobre la pluja o el vent del sud?

murakami, escepticisme

Un clic a l'esquena

Carles Bellver — Sun, 24 Feb 2008 15:15:07 +0100

El món és un mocadoret virtual. Avui, pels volts de Sant Roc, en plena Romeria de les Canyes, m'ha abordat una persona a qui no acabava d'agradar amb quin enllaç havíem publicitat en Octeto una activitat seva.

Ha estat una situació ben estranya i puc assegurar que l'estranyesa ha anat in crescendo. I això que per a començar ni tan sols m'ha abordat directament: primer ha mamprès el meu germà perquè l'havia confós amb mi.

(Potser podria haver enviat un correu?)

magdalena, persones

A dormir tranquils

Carles Bellver — Sat, 23 Feb 2008 23:32:28 +0100

Pareix que l'exèrcit nord-americà va tombar amb un míssil aquell satèl·lit que se'ls havia descontrolat. Suposo que això vol dir que no corríem -ni correm- cap perill, que podem dormir tranquils.

BBC: US 'confident' over satellite hit

espai

La gent de la vila

Carles Bellver — Sat, 23 Feb 2008 10:20:15 +0100

Em diuen que enguany sí que actuarà Village People a les festes de la Magdalena. L'any passat ja estaven anunciats, cosa que em va inspirar aquell article per al Levante, però al final "van caure del cartell" i vaig haver de retocar una mica el text.

magdalena

Amb goig pur i vertader...

Carles Bellver — Thu, 21 Feb 2008 15:51:35 +0100

Enguany no he col·laborat per falta de temps en el suplement extra de les festes de la Magdalena del Levante, però podeu comprar-lo igual: la qualitat dels continguts està totalment assegurada i a més a més amb el diari us regalaran una botella de vi.

L'any passat sí que vaig enviar-hi el meu articulet anual com ja era costum, però no es va publicar per algun problema tècnic o per algun error indeterminat. Aprofito l'ocasió per a tornar a enllaçar-lo ací baix.

festes-i-alliberament.pdf Festes i alliberament 238 KB

castelló, magdalena

Més sobre veritats i mentides

Carles Bellver — Wed, 20 Feb 2008 21:10:33 +0100

Resposta de CCOO al diari "El Mundo" sobre les informacions de les retribucions del PDI de l'UJI

...
Observeu la broma: aquesta recepta no serveix per a saber quant "guanyem"; serveix per a dir a la societat com resultem de cars, amb la mala intenció de fer-li veure que el destinatari del pressupost no és ni la docència ni la investigació, sinó el PDI que mai en té prou...

(Per als llecs: PDI = Personal Docent i Investigador, el professorat de les universitats.)

educació, capitalisme

Veritats i mentides

Carles Bellver — Wed, 20 Feb 2008 07:17:38 +0100

Público.es: Una jueza condena a Sanitas por no asegurar a una niña con síndrome de Down

La compañía, que tendrá que pagar 6.000 euros a los padres de la pequeña, se anunciaba con la imagen de una persona con esta enfermedad
[...]
Desde allí les derivaron a otra oficina porque, según les argumentaron, no sabían qué hacer porque nunca habían asegurado a una persona con síndrome de Down.

Sanitas argumentó que las personas con síndrome de Down son, "pólizas de alto riesgo".

sanitat, publicitat, capitalisme

De Chirico, IVAM, 13 de febrer

Carles Bellver — Tue, 19 Feb 2008 22:21:42 +0100

En la construcció de les ciutats, en la forma arquitectònica de les cases, de les places, dels jardins i dels paisatges, dels ports, de les estacions ferroviàries, etc., hi ha els fonaments d'una gran estètica metafísica. - Giorgio de Chirico 1919.

Del documental que acompanyava l'exposició:

-Què opina del Partenó?
-És bonic.

-Vostè sempre està disposat a fer broma.
-Fent broma dic la veritat.

Les sales de la planta baixa de l'IVAM estaven massa fosques. Els llums amb prou feines il·luminaven els quadres i costava molt llegir els textos -que en tot cas eren ben escassos-. Però encara així hom tenia l'ocasió d'admirar algunes de les millors obres d'aquest gran artista.

Wikipedia: Giorgio de Chirico
Babelia: La arquitectura soñada de De Chirico

chirico

Murakami

Carles Bellver — Mon, 18 Feb 2008 21:41:14 +0100

Estic llegint Haruki Murakami: Sauce ciego, mujer dormida, una col·lecció recent de relats. No he llegit encara cap de les seves novel·les. De moment m'està pareixent molt japonès. Un Carver una mica zen? Però tinc entès que per a alguns japonesos resulta massa occidental.

Se li suposen influències de Carver i de Salinger, als quals ha traduït.

Haruki Murakami (Wikipedia)
Blind Willow, Sleeping Woman (Wikipedia)
Ressenya en Babelia: Veinticuatro imágenes de la alienación

murakami