Avui he pogut fullejar el número especial "Enigmas de la humanidad" de National Geographic España. Enmig d'altres reportatges interessants sobre els guerrers de terracota de Xian, els vaixells trobats a les piràmides egípcies o les mòmies chinchorro de Chile, el que més m'ha cridat l'atenció és l'article clàssic de Katherine Routledge "El misterio de la isla de Pascua". Aquesta arqueòloga, nascuda en 1866, diuen que va ser una de les primeres dones que es van llicenciar a Oxford. Es va casar als quaranta anys amb l'explorador australià Williams Scoresby Routledge i van planificar junts una expedició a l'Illa de Pasqua (1913-1915) que és l'origen de tot el que hem arribat a saber sobre els cèlebres moai.
La narració de la travessia i l'arribada a l'illa, la benvinguda de l'administrador anglès, i les anècdotes de la vida quotidiana durant les setmanes següents, m'han fet recordar els diaris de Stevenson a les Mars del Sud. Després s'esdevenen la descoberta de les meravelles i les preguntes sense resposta sobre les pedres i la gent que les va aixecar. "Hay muchos lugares en los que, a la luz de sus grandes monumentos, es posible reconstruir el pasado. En la isla de Pascua el pasado es el presente, es imposible escapar a él. Los actuales moradores son menos reales que los ya desaparecidos: las sombras de los constructores de estatuas siguen poseyendo esta tierra."
Per cert, vegeu d'on han eixit aquests escarabats rojos tan emprenyadors que han portat a l'extinció les nostres tradicionals panderoles negres: "Las cucarachas abundan tanto en el exterior de las casas y bajo las estatuas como en el interior de viviendas y tiendas. El único consuelo es que son de una bonita especie rojiza, y no de las de caparazón negro y reluciente."
5 d'abril de 2003