Aquests dies estic llegint un llibre de converses d'Osvaldo Ferrari amb Jorge Luis Borges (Reencuentro. Diálogos inéditos, Editorial Sudamericana).
En un dels diàlegs, dedicat a George Bernard Shaw, Borges remarca que aquell irlandès genial va ser socialista, i que pensava que no calia afanyar-se a fer la revolució, perquè els governs s'enfonsarien tots sols. A Borges li semblava que aquesta esperança pertanyia al segle XIX, i que a la nostra època ja no és una esperança possible. Opinava, també, que els governs solen anar endarrerits en comparació als seus països. Hitler i Mussolini, per exemple, haurien estat caricatures dels desitjos de Fichte i de Carlyle. "Cuando pensamos en la historia política, lo que está sucediendo ahora es algo que corresponde, sin duda, a sueños que ya casi nadie sueña; salvo los políticos."
En algun altre lloc Borges se'n recordava que el seu pare li va dir, quan era petit, que parara atenció en els quarters, les banderes, les ambaixades, les carnisseries... perquè eren coses que anaven a desaparèixer molt prompte.
Potser és cert que la història es repeteix, que discorre circularment i ens tornem a trobar una altra vegada en el mateix punt. Ara mateix, crec que tornaríem a trobar-nos abans del 1900. Abans d'aquelles esperances. Però m'agrada pensar que ja comencem a intuir-les de bell nou.
9 de febrer de 2003