Provaré d'aclarir què volia dir Wittgenstein amb allò de 2 + 21 = 13, aquesta vegada amb unes quantes citacions literals:
§70. Durant mesos he viscut a l'adreça A, innombrables vegades he llegit el nom del carrer i el número de la casa, aquí he rebut innombrables cartes i he donat a innombrables persones aquesta adreça. Si m'equivoco sobre això, aquest error meu és lleugerament menys greu que si cregués (falsament) que escric en xinès i no pas en alemany.§71. Si un bon dia un amic meu imaginés que ha viscut durant molt de temps en tal o tal lloc, etc., etc., això jo no ho consideraria un error, sinó una pertorbació mental, potser transitòria.
[...]
§73. Quina és, però, la diferència entre error i pertorbació mental? [...]§74. ¿Es pot dir que un error no sols té una causa, sinó també una raó? Això ve a voler dir que l'error es pot situar al lloc que li correspon entre les coses que sap correctament aquell que s'equivoca.
[...]
§157. Què ocorreria si un home no pogués recordar si sempre ha tingut cinc dits o dues mans. El comprendríem? Podríem estar segurs de comprendre'l?
[...]
§526. De qui tot mirant una bústia anglesa digués: "N'estic segur, és vermella" hauríem de suposar que era daltonià, o creure que no dominava el català [alemany] i sabia el nom correcte del color en alguna altra llengua.Ludwig Wittgenstein, De la certesa, Edicions 62, 193. Traducció de Josep Lluís Prades i Vicent Raga.
(Fins i tot un error ha de tenir sentit.)
1 d'abril de 2004