L'Avui ens conta la conferència de Gianni Vattimo al CaixaForum: "Vattimo elogia la sinceritat dels mentiders Bush i Blair". No és exactament el meu filòsof predilecte -no he sabut mai trobar les preteses virtuts del pensiero debole-, però aquesta vegada estic d'acord amb gran part de les coses que diuen que va dir. Sempre ha estat, en tot cas, un bon argumentador i bon divulgador (gràcies a ell i a Manuel Jiménez, un extraordinari professor de la Universitat de València, vaig poder entendre una mica Heidegger).
El que no sé és per què Vattimo no va esmentar el tercer del cèlebre tercet de xarlatans. Potser perquè aquest compta menys que el ninot del ventríloc?
13 de febrer de 2004