Samsara: la roda de la vida en la tradició hinduista. El cicle de naixements i de morts que no acaba mai, d'accions i conseqüències de les accions, de voler, procurar i patir, d'anhels, desigs i dolor. Aquest matí m'he topat amb el mestre Nebaud enmig de les hordes que prenen la ciutat els dissabtes, principalment durant les rebaixes. Hem estat xarrant una estona a la cantonada del carrer Sant Blai amb el carrer Bayer i hem tocat entre altres aquest tema. Hem discutit si l'extinció de la humanitat resoldria el problema del món. Ell ha argumentat que potser no, ja que tots els éssers vius -"fins una tortuga o una palmera"- participen del samsara i el perpetuen. I no sols els éssers vius, diria jo, sinó també al cap i a la fi qualsevol tros de matèria, que és energia. Però, ja que l'espècie humana enclou la màxima intensitat del mal, aquest seria si més no, un samsara reduït, atenuat. Semblant -són paraules de Nebaud- a un circ de províncies.
10 de gener de 2004