Borges en una entrevista de María Esther Vázquez l'any 1973:
...cometí el error de las personas que estudian alemán para leer filosofía y fue continuar con La crítica de la razón pura, obra que no la entienden los mismos alemanes y que quizás hubiera dejado perplejo al mismo Kant en muchos casos... salvo que recordara lo que había querido decir... Recuerdo que Quincey decía que los alemanes consideraban una frase como un baúl, un gran baúl, que una persona tiene que llevar para un largo viaje. Entonces, se pone en el baúl o en la frase todo lo que se puede, y uno se las arregla con paréntesis y con guiones y luego surge una especie de monstruo informe. Pero, felizmente, eso corresponde a la prosa de Kant y no a la de otros autores alemanes, pues si no serían ilegibles.
(L'any 1990, en cinquè de Filosofia, vaig tenir la sort que Josep Lluís Blasco, catedràtic de Teoria del Coneixement de la Universitat de València, ens obligara a llegir La crítica de la raó pura. L'anava llegint ell a classe i l'anava comentant. Crec que vaig arribar a entendre i tot la pedra angular de l'epistemologia kantiana: la deducció transcendental de les categories, que va ser la pregunta grossa de l'examen final. I la meva conclusió de llavors i d'ara és que és pura xerrameca, artifici verbal. No sé per què tantes vegades els grans filòsofs han de guarnir així les seves idees -importants, essencials- o han d'aixecar a sobre aquests castells de cartes. I si no ho fan ells ho faran els seus exegetes i el resultat serà el mateix: la transformació d'allò que era filosofia en una doctrina.)
14 de febrer de 2004