Filosofia per a profans

Dimecres passat es va presentar a Castelló, a l'espai Formiguer, el llibre La felicitat segons Spinoza de Maite Larrauri i Max, número 5 de la col·lecció "Filosofia per a profans" de Tàndem Edicions. La col·lecció consta ja, per tant, dels títols següents:

1. El desig segons Gilles Deleuze
2. La sexualitat segons Michel Foucault
3. La llibertat segons Hanna Arendt
4. La guerra segons Simone Weil
5. La felicitat segons Spinoza

Tots aquests llibres, un rere l'altre, m'han semblat i em semblen excel·lents, extraordinaris. Per diverses raons:

Pels textos de Larrauri Cada un dels llibres parla d'un conjunt de qüestions reals, concretes i quotidianes que poden interessar a tothom: els desitjos i les frustracions, les maneres possibles de viure la sexualitat, la llibertat, l'amor, el poder, la violència... Cosa que desmenteix, una vegada més, la necessitat d'aquella associació massa freqüent de la "filosofia" amb especulacions vanes i buides.

Pels textos dels filòsofs En el context d'aquests llibres, de sobte el sentit de les citacions de Deleuze o d'Spinoza es copsa fàcilment i d'aquesta manera se'ns obren camins per endinsar-nos en unes obres i uns autors que ens poden ajudar a entendre'ns una miqueta més bé. Jo vaig tenir la sort d'estudiar filosofia. Va ser una magnífica oportunitat per llegir, entre altres, Spinoza o Foucault. Però de Deleuze, per exemple, fins ara ho ignorava tot. I allò que n'he après m'ha agradat i m'ha servit per repensar certes circumstàncies.

Pels dibuixos de Max Max sol ser presentat com a il·lustrador d'aquesta col·lecció. Però no és només això: aquests llibres conten idees per mitjà dels textos de Larrauri, per mitjà dels textos originals dels filòsofs i per mitjà també de les narracions gràfiques (o historietes) d'en Max. Els seus dibuixos són, doncs, una part essencial del llibre, no un simple adornament. Per això ell també signa els llibres com a autor. Un exemple. Larrauri va destacar dimecres la imatge que mostra Spinoza en el seu paper d'entomòleg, observant amb una lupa les accions humanes com si les persones fórem insectes. La imatge expressa i transmet d'una altra manera una idea important. I en podríem destacar moltes altres, com aquella muntanya de cadàvers o aquella seqüència de la dissort en forma de bèstia que gaudeix sufocant l'ànima d'un pobre infeliç - totes dues en La guerra segons Simone Weil.

Que aquests llibres hagen sortit a la llum és, per a tots nosaltres, una sort. I ens alegrarà d'allò més que els autors i l'editora -Rosa Serrano- complisquen el propòsit d'arribar fins als deu números previstos.