ddt > filosofia > digressio

Digressió sobre el fantàstic

Per a la major part d'esperits literaris el fantàstic es defineix com una violació de les lleis naturals, una aparició de l'impossible [...] Per a nosaltres, el fantàstic no és pas un efecte de la violació, sinó de la manifestació de les lleis naturals. Sorgeix del contacte amb la realitat. Amb la realitat percebuda directament i no filtrada a través dels prejudicis antics o moderns.
Louis Pauwels, "Pour saluer la planète", Planète núm. 1

Per a Heidegger (i per a Wittgenstein, etc.) la veritat només es fa palesa en el llenguatge: en un llenguatge. Però encara és fa palesa amb força contra el llenguatge: quan aquest s'erra -un llenguatge, un sistema de conceptes, una tradició-, quan se'ns revela la seva inadequació, sembla que la realitat se'ns presenti tot d'una per si mateixa, sense intermediaris que la compliquen i la tergiversen. Pot ser, tanmateix, una il·lusió, però serà una il·lusió poderosa i eficaç.

8 de març de 2005

Temes: fantastic