Un nou conte, o més aviat un esborrany: últimament em falta el temps, o em fallen les forces, i no acabe d'enllestir mai la feina.
Amb L'extraterrestre es tractava de demostrar -és un dir- als meus amics Albert Garcia i Sebastià Roig que jo també puc escriure ciència ficció. Els que em llegiu des de fa més anys segurament us recordareu d'un altre que es titulava "Estel del matí, estel del vespre". Aquesta vegada, una delegació de la Generalitat Valenciana se'n va fins el planeta Mart, on pareix que el procés de terraformació va per bon camí, a averiguar si allà es podran plantar tarongers.
El tal Schiaparelli, a qui faig referència en la primera línia del conte, va ser un astrònom del segle XIX que va creure identificar a la superfície de Mart els cèlebres canals. Després diuen que es va descobrir que no eren més que una il·lusió òptica. Llàstima! Vegeu un article sobre aquest tema de l'astrònom català Josep Comas: Los canales de Marte, publicat originalment a La Vanguardia l'any 1903.
Un altre aclariment. Com que em manca la capacitació filològica, per exemple, de Tolkien o de Lewis, en lloc d'inventar-me un idioma n'he aprofitat un d'existent. A veure qui és el primer que endevina quin idioma terraqui he atorgat als marcians.
28 de novembre de 2002