No m'obliga ningú a escriure

Robert Saladrigas, entrevistat al suplement Cultura de l'Avui de la setmana passada:

...
Des dels anys 70 he tingut la sort de poder escriure sempre el que he volgut, entre altres coses, perquè el periodisme m'ha permès no haver de viure de la literatura i, per tant, poder escriure al meu ritme. La literatura és el meu espai de llibertat absolut. Ni al començament ni ara ni mai he acceptat escriure un llibre per encàrrec, no he volgut fer un llibre que no em vingués de gust ni he acceptat un avançament quan l'obra no estava acabada. No accepto que en literatura algú em digui què haig de fer i què haig de deixar de fer. A mi no m'obliga ningú a escriure. Si no hagués sigut escriptor, en el fons no hauria passat res. Per tant, si escric ha de ser perquè realment faig el que vull fer. Segurament hauria pogut guanyar més diners prenent-me la literatura d'una altra manera, però sóc escriptor per vocació.
L.D. Encara que no s'ho passi bé escrivint, com ha dit més d'una vegada?
R.S. És que no em diverteixo quan escric: perseguir conceptes abstractes a través del llenguatge no és fàcil i, amés, gairebé mai estic satisfet de com acabo escrivint les coses. Això sí, si algú aconsegueix divertir-se escrivint, té tota la meva enveja.