Jaume Subirana somreia l'altre dia amb Forges tot recordant una situació familiar que segur que comparteix molta més gent. I de passada, entre parèntesi, reflexionava que hi ha un referent que no se sol fer servir per descriure els blogs: "...una mena de carpeta de retalls, o un calaix d'aquells en què anem desant no sabem gaire per a què coses diverses que ens fan gràcia, paraules i imatges i vincles que ens sabria greu veure anar-se'n en la riuada del dia a dia."
Aprofitaré l'avinentesa per apuntar ací tots els referents que se'm vagin acudint, començant pels més obvis:
1. El diari o dietari, amb totes les seves varietats estudiades pels experts.
2. El bloc de notes.
3. La carpeta de retalls o calaix de sastre.
4. L'article o columna d'opinió.
5. La publicació autoeditada.
6. El megàfon o amplificador de senyal.
7. L'Speaker's Corner de Hyde Park.
...
Potser aquesta diversitat d'imatges correspon, d'una banda, a la diversitat d'usos existents, i d'una altra banda al fet que sempre intentem entendre les coses noves en funció d'allò que ja coneixíem.
31 de juliol de 2005