Anit vaig somiar la trama sencera d'una novel·la. Durant el somni em semblava perfecta, m'ho semblava amb un sentiment de joia, d'eufòria. Repassava els personatges, la divisió en capítols. Només em faltava escriure-la i creia que tenia l'èxit assegurat. En despertar-me, però, no he tardat ni dos segons a oblidar-ho tot per complet. S'ha esvaït. Només m'ha quedat la consciència d'haver perdut gairebé un tresor
Somnis i malsons. L'agost passat em vaig dedicar dia i nit a enllestir el pròxim llibret. Un matí, de sobte, el fitxer La vida canina 2.rtf (la segona revisió, en la qual estava treballant) havia desaparegut del disc dur. Simplement no hi era enlloc; sols aquest fitxer, no cap altre. L'única explicació plausible d'un tal sinistre és que jo haguera tingut seleccionat el fitxer, pensant que en marcava un altre, i haguera picat la tecla fatal d'esborrar. Això, o un sofisticat virus introduït dins del sistema operatiu, capaç d'esbrinar quin és el document més valuós i destruir-lo. Sort que tenia una còpia de seguretat de la nit anterior i només vaig perdre uns retocs d'última hora. Però, mentre buscava la còpia, ja us podeu imaginar que vaig intuir el desastre.
18 de setembre de 2003