Funcionari o negre

Article d'Eva Piquer al suplement Cultura de l'Avui d'avui: "Viure d'escriure". Comenta les opinions de diverses personalitats sobre aquest dilema que es planteja a tot escriptor:

Una de dues: o tens una feina de nou a cinc i dediques els vespres, els caps de setmana i les vacances a les vel·leïtats literàries, o te les apanyes per compaginar l'escriptura creativa amb l'escriptura alimentària, de manera que tan aviat embastes un capítol de novel·la com un guió de culebró, un article de diari o un anunci sobre les virtuts d'un nou detergent líquid amb sabó de Marsella, delicat amb els teixits i enèrgic amb la brutícia.

Recull punts de vista oposats i la seua conclusió és la següent: "Res garanteix que la novel·la escrita per un funcionari en hores mortes sigui millor, ni pitjor, que la d'algú que escriu tantes hores com pot, cada dia de cada dia."

Al cap i a la fi, aquell qui es guanya la vida amb l'"escriptura alimentària" el que té és una feina com qualsevol altra i s'ha de dedicar a la seua literatura els vespres, els caps de setmana o el temps que li que quede lliure. Com tothom.

(Negre: el que es guanya les garrofes escrivint per a altres.)