Cultura per descomptat que sí que ho són

Dijous 2 de juny, suplement Quadern d'El País, edició País Valencià. Enric Sòria fa referència a la trobada "L'escriptura i el llibre en l'era digital" que es va celebrar a Lleida la setmana passada.

La veritat és que és difícil d'aclarir com pot influir, ara mateix, el món de la informàtica en la literatura; segur que hi ha alguna relació entre els dos àmbits, i no precisament excloent, perquè l'era digital usa amb profusió de la paraula escrita. Internet, per exemple, ens serveix als escriptors per a llegir més, per a aprendre una pila de coses, per a enviar articles amb una celeritat molt benvinguda i per a comprar llibres rars de trobar. No el percebem com una amenaça, sinó com un instrument, i, per això, no li dediquem massa atenció.

Potser caldria que els escriptors, en aquest sentit restringit del terme, pensessin també en Internet com a mitjà d'escriptura, com a espai de creació, no sols com a canal de lectura i de transmissió. Ja hi ha molta gent que ho fa: que hi pensa i que ho practica. Escriptors en un sentit més ampli. Malgrat que no hi vulgui parar compte tothom.

[Una citació de T. S. Eliot] ens recorda que la poesia no s'escriu amb la sola intenció de proveir-nos de temes de conversa, però quan ens trobem a Lleida, entre amics savis i sincers, intuïm que la conversa pot tindre una relació molt estreta amb això que la poesia pretén. I, si no és pròpiament literatura, cultura per descomptat que sí que ho és.

M'agrada aquest final d'article. Crec que exactament el mateix es podria dir dels blocs. De saviesa i de sinceritat -en dosis modestes, tot cal dir-ho- se'n troba arreu independentment del mitjà. Internet i els blocs, per tant, cultura per descomptat que sí que ho són. O potser importa més el qui que el què?